És el que els serveis púbics de transport deixen d’ingressar per les persones que es colen al transport públic en les diferents modalitats a Catalunya.
Fins no fa pas massa, encara es veia, en general, amb bons ulls els qui se saltaven les barreres sense pagar o no cancel·laven el seu títol de transport. Es tenien per valents, agosarats i transgressors.
Començo a apreciar un canvi en la forma de mirar aquell que s’aprofita del que és de tots. A l’estació Liceu del metro de Barcelona vaig veure una senyora en la seixantena que recriminava uns joves que volien entrar sense pagar.
Quan l’Estat era vist com l’instrument d’uns quants, simplifico, que se n’aprofitaven i la dictadura era la forma de govern, la rebel·lia a passar per la finestreta podia tenir una certa cobertura social.
No és la situació actual, dins d’un sistema democràtic en crisi econòmica. Perdre milions d’euros suposa que alguna línia es tanqui o que no es pugi fer la renovació de material, per exemple.
Vull creure que la consciència ciutadana creix i que el saber que qui paga la festa som sempre els ciutadans ajudarà a entendre que els comportaments que s’aprofiten del que és de tots tindran la reprovació pública.
És gràcies a aquestes accions de "sabotatge social" (en poques paraules: fotre al vei) que moltes d'aquelles societats que tenien una forma de viure més lliure, s'estan tornant legislativament i normativa més autoritàries i menys liberals. És el que comporta que la moda sigui el viure d'una manera irresponsable: per culpa de quatre irresponsables (qui no paga, però també qui administra malament sabent-ho) ho acabem pagant tots.
Atentamnt, i feliç dissabte