josepselva |
divendres, 20 de gener de 2012 | 08:00h
La dona unidireccional no anava mai de rebaixes, no es volia permetre el luxe de la vulgaritat.
Ni tampoc a les botigues cares de marca, el prêt-a porter, si be estava fet per el seu cos, no era adient a la seva idiosincràsia gens sincrètica.
De manera que va anar a ca la sastressa -creia que s'ho podia permetre- i va demanar un vestit fet a la seva mida.
Teles per escollir, colors, textures..Oh, el teixit, quin invent tan antic!. A qui se li devia acudir pentinar, cardar i filar la llana i el lli, i el cotó?
Estirant el fil en sorgí la idea del cabdell -i mira que se'n fan de cabdells-.
I el taler, del fil del cabdell en fa tela, i el tint tenyeix la tela i l'artesà hi estampa els colors un sobre l'altre, mai barrejats.
Els mercaders porten de la India i de la Xina teles fines, seda, estams, brocats, cretones, damascats, gasses, jaquards, lonetes, madrassos, moarés, muselines, percals, panes, piqués, velluts...La dona unidireccional no es decideix per cap si “cap” vol dir “un”, la seva unidireccionalitat no li permet escollir entre molts, en vol un de sol, i un no hi és, n'hi ha molts.
Evitant superar el primer obstacle, es deixa mesurar per de la cinta mètrica de la sastressa.
- Voldrá un vestit d'un costat o de dos?
La dona unidireccional, no creu en les coses reversibles i mira amb menyspreu, però la sastresa li aclareix el dubte
-Vull dir si vol un vestit corrent, amb dos costats, o un d'unidireccional que només te un costat, l'altre costat no existeix.
Li ha agradat la proposta, s'adiu al seu taranná, però dubta, la deslliurança de l'elecció no és complerta, encara cal escollir entre un de un costat o un de dos, la sastresa l'ajuda.
-Sapiga que un costat sempre és millor que dos, quan no hi ha elecció no hi ha problema ni dubte, li deu haver passat posar-se un vestit corrent al revés algun cop oi?, doncs no es pensi que es tan fácil corregir l'error traient-se la peça i tornar-se-la a posar de l'altre costat, no. Aleshores vosté seria a l'altre banda, i si el seu vestit sols en te una, no li pot passar mai aixó.
A la dona unidireccional se li obre el cel, no hi ha bifurcació ni cruïlla, però encara li queda una remica d'incertesa.
-I si em trobo que, en el vestit d'una sola banda sóc a una banda, també sóc en un costat d'aquesta única banda?
-Impossible, aquesta única banda només te un costat, a l'altra banda no hi ha cap costat, de manera que ni hi pot ser.
-Però, si sóc al costat que no existeix d'un vestit d'un sol costat, on seria?
-Evidentment, enlloc. Però aixó es paga.
-Quant?
La sastressa fa els seus números, de dos en resta un i en queda cap, no hi ha elecció, o cap o un de sol, peró el preu es alt, altíssim, ningú el pot pagar, no existeix preu, i el preu que no existeix, no es pot pagar. Ha trobat la seva unidireccionalitat entre la matemática que no existeix, mai havia calculat el preu tan alt entre un vestit corrent i un d'exclusiu que no existeix, i ho confessa obertament.
-No te preu, només es pot pagar amb diners.
La dona unidireccional, no s'ha permes mai tenir diners.
-Facime'l, diu.
I marxa convençuda d'haver fet un bon negoci.
(Text basat en el conte "El Sastre" de Slawomir Mrozek, dins el recull "La Vida Difícil", publicat per Quaderns Crema)
