La meua indòmita ignorància s'atreveix ara a especular a nivell global i a voler posar en el seu punt de mira al país més influent del segle vint, i a tot l'entorn del món anglosaxó.
Sense negar les grans i valuoses aportacions que la cultura, la política, l'economia i la societat de tot el planeta en general hem rebut dels estats units i de tots els països d'origen anglès, no puc deixar d'intuïr, sospitar, olorar en l'ambient, que són, al mateix temps, els majors responsables, que no els únics, d'aquesta exagerada crisi financera i sociopolítica.
Després de la segona guerra mundial es va anar creant un caldo de cultiu favorable a la seua manera de ser i entendre el món que es va fer omnipresent després de la caiguda del mur de Berlín i de la desaparició de la urss, i que els ha deixat quasi com l'únic model a seguir i a imitar, llevat de les excepcions poc encoratjadores de cuba i la xina. Eixe "laissez faire" que quasi tot el món els ha permés, els ha fet creure que el seu "way of life" és l'únic vàlid i correcte i ens ha portat a engolir-nos tots els invents que els capets neoliberals han ideat per a continuar amb el seu insostenible i caríssim ritme de vida. Garants en altres temps del "savoir faire", de la defensa de la llibertat i els drets humans, sempre des del seu particular punt de vista, la seua desmesurada cobdícia els ha portat a permetre que els seus "enemics" naturals "comunistes", passen a ser els seus majors aliats i fins i tot els mantenidors del seu sistema financer, basat quasi sempre en contínues bombolles creades a partir de l'emissió sense límits dels famosos bitllets verds. Han sigut capaços "d'oblidar", la censura i els crims del règim autoritari xinés, només per aconseguir productes més barats amb els quals fer negoci i, de rebot, obrir un nou mercat on introduir la seua poderossíssima indústria propagandística per a que els nous rics mandarins es deixen els seus beneficis tractant d'imitar el "american way of....collapse". Al gegant asiàtic li ha vingut bé aquesta "ajuda", totalment interessada, per a seguir aguantant la seua dictadura i de pas intentar guanyar pes en el món per a imposar la seua forma de "viure". De fet, anem cap a un model xinés, basat en sous baixíssims, mínims drets laborals i socials, i maximització de beneficis per a grans corporacions. Mentre els aliments i la vivenda siguen relativament fàcils d'aconseguir, ja siga menjant hamburgueses i pagant lloguers, o de maneres similars, i que els aparells electrònics per a mantindre'ns entretinguts no siguen massa cars, continuarem deixant-nos arrossegar per aquesta voràgine d'alienació i submissió a un sistema que ens deshumanitza i ens obliga a una competició absurda i sense sentit per a vorer qui és el burro amb les alforges més plenes.
