Rafel Molina |
dijous, 19 de gener de 2012 | 19:24h
Unes paraules d'ànim sempre van bé. Els que estem molt cremats, necessitem de tant en tant algun estímul. I la fina ironia, no cal dir.
Dijous, 19 de gener de 2012
No tanta palla als bous.
Si bé t'ho mires no està passant res.
Estiguis tranquil que això ho superarem.
Pitjor va ser la guerra de Crimea, per exemple i ja ho veus: ho tenim perfectament superat.
Es cert que la desertització avança a marxes forçades, però tampoc no cal fer un tragèdia. Tant efecte hivernacle i tanta comèdia i a Balaguer fa un fred que pela, ni els més vells de la comarca, etc.
El BCE ha deixat diners als bancs a l'1% i els bancs han comprat deute de l'Estat a un 7% d'interès. Això és robar, no? Nooo, sembla que no, no sé.
Al País Valencià diu que ja no queda res per robar si no roben directament a la gent pel carrer.
Els polítics valencians amb l'ajut i l'assessorament d'alguns xorissos de la capital del món, han saquejat l'erari públic fins a fer-lo miques, però tampoc no cal que ens posem pedres al fetge que diu que són molt difícils d'eliminar.
Cal que no ens donem a la desesperació.
Mira Corea del Nord i mira el Darfur (si encara existeix) i mira Colòmbia que,
entre ganivetades i violacions, han superat el nivell de criminalitat de Mèxic.
No passa res. De més grosses en veurem.
Mira la xiqueta aquella talibana que la van torturar durant mesos perquè no es volia prostituir. Això sí que és patir.
Retallades? sí, però són necessàries.
Que ens estan robant? Sí, però són els de sempre.
Que es carregaran en tres mesos el que va costar anys d'aconseguir? Sí, però ves què hi faràs.
Tampoc no n'hi ha per tant. La humanitat ho supera tot.
Ah, bé. Fot-li, doncs.
De tant decréixer que els dits no em tenien força per prémer les tecles. Ara ja ho he solvençut. Com l'alimentació que em puc procurar és poca, i ja he cremat tota la cansalada que havia acumulat els anys d'exessos, no m'ha tocat més remei que amputar-me un braç i una cama, així gasto menys energia, i amb el que queda vaig fent el que puc. Sort però, que no més em queda 10 lletres per pagar de la teleplamahomecinema, no se que faria sense ella.
Ah i no et pensis que la solució ha estat idea meva, que va, sort del regidor de benestar i salud del barri, que és molt llegit i sap moltes coses, i diu que al segle XIX, a les guerres, a la més mínima ferida cop de xurrac. Immediat i barat, sense donar peu a l'especulació, que és el que ens ha perdut. Val mes prevenir que curar. Amb decisió. Que bo que és el tio, quatre com ell i la crisi s'arreglaria,
Salud
Un gitano del meu poble volia acostumar al seu burro a no menjar, i ho va aconseguir - gran economia, no cal dir- però la bèstia se li va morir.
Ves que no et passi a tu que m'agrada molt de llegir-te per aquí.
Va, ànims i seguim endavant.
Un dia com avui quan tothom està parlant de PePe (no del PP) i de Mourinho, que és lo que realment importa a la gent i lo realment important, vas i surts tu a tocar el ous.
Au va !!!!!
Però gràcies per la defensa.