El ministre Montoro ha anunciat que en una llei de transparència política incorporarà la possibilitat que s’exigeixin responsabilitats penals als polítics i gestors que gastin més del que tinguin pressupostat i deixin factures al calaix.
En un anterior apunt explicava que avui no era possible imputar ningú per haver fet una mala administració (sense contravenir cap llei ni cometre cap il·lícit penal), encara que sempre estaven obertes les responsabilitats polítiques que els ciutadans i els diferents grups polítics tenien a l’abast d’exigir.
Al sentit comú molesta que dilapidar els recursos públics no tingui cap reprovació i que els presumptament dilapidadors acabin passejant-se pels carrers com si res no hagués passat.
Mai no es pot judicar ningú si el codi penal no recull el fets, pels qual hom pot ser imputat, com a delictius.
El codi penal ha de ser sempre el darrer instrument. Hi ha un ventall de mesures possibles per controlar de despesa de les administracions, si aquest és l’objectiu.
La intervenció prèvia, el seguiment pressupostari, el control parlamentari, el control informàtic i el nomenament de persones serioses i responsables al front dels departaments de despesa poden dificultar enormement, per no dir impedir, estirar el braç més que no pas la màniga. A banda que sempre poden haver desviacions pressupostàries per causes sobrevingudes no previsibles en el moment de confegir els pressupostos.
La por a la comissió de delictes tipificats en el codi penal no és suficient per evitar que se’n cometin, com ensenya la vida cada dia. El no mataràs està escrit a les taules de la llei i no per això la humanitat ha esdevingut virtuosa i l’home ha deixat de matar.
Malgrat tot, es pot ponderar si cal incorporar en algun moment al codi penal alguna nova figura delictiva, molt taxada, cas que les existents no siguin suficients. Mai, però, a cop calent i sempre amb el cap fred.
Tampoc mai per populisme tot aprofitant el malestar general.
example of personal statement I pyschology essays