Avui és el dia per escoltar Campanades a morts. Tot i així deixeu-me que us presenti en Charly García.
Charly García és probablement el milllor cantant argentí que hi ha actualment a l'Argentina. Charly García és un geni per a bé i per a mal. Ell mereix tot un apunt (un altre dia).
Una cançó seva serveix d'homenatge a totes les víctimes dels assassins, que afortunadament també moren.
Assassins que mai van ser jutjats ni condemnats.
Pobres cucs, quina indigestió!
Avui 16 de gener al món s'hi viu una miqueta millor, sense el tuf apestós dels assassins.
Avui feia una mica de fàstic sentir o llegir moltes opinions de polítics fent el panegíric habitual, obviant tota la part fosca del personatge. Em recordava una mica el cas del Samaranch, amb la diferència que, com a mínim, aquest va ajudar a aconseguir uns Jocs Olímpics a Barcelona i això li redimia en part el passat fatxa, mentre que el Fraga no ha fet ABSOLUTAMENT RES perquè li perdonessin el passat. Simplement es va tenyir la jaqueta per seguir tenint poder.
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un paÃs amb el qual m'uneix una quÃmica molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lÃcules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lÃcules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cà non de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticà non" vol dir això, que sóc en contra d'un cà non que oblida autors de la talla dels que tracto.
I no només no va fer absolutament res per redimir-se, sinó que a sobre va treure pit i quan calia negava l'evidència.
El comentari més gros ha estat l'article de Mariano Rajoy a LV amb el títol: 'Pasión por la libertad'. Un assassí que lluita per la llibertat?
És impossible que España funcioni ni curi ferides