Aquest és el títol del document de debat sobre l'estratègia de Solidaritat Catalana per la independència que es començarà a debatre a partir de demà entre els nostres adherits.
Al consell nacional de dissabte passat es va donar el tret de sortida cap a l'assemblea nacional que s'ha de celebrar el 19 de febrer vinent. El text base ha estat redactat per Núria Cadenes, Albert Pereira, Hèctor López Bofill, Uriel Bertran i jo mateix en tant que responsable d'estudis i programes de l'executiva nacional.
El propòsit del document no és altre que clarificar el rol de SCI dins el panorama polític del nostre país, situant-nos com l'eix vertebrador del pol independentista confrontat al bloc de gestors de la dependència (que conformen els diversos partits que restringeixen la seva activitat pràctica a la continuïtat de l'autonomisme minvant). La transició a la independència ha de començar aqueix 2012 i Solidaritat vol articular una estratègia unitària amb tothom qui prioritzi la resolució viable, i favorable als drets nacionals del poble català, del conflicte Catalunya-España, per davant de qualsevol altra consideració ideològica. Avantposar condicions sobre el model de societat futura a l'assoliment mateix de la independència és una actitud irresponsable que només afavoreix la perpetuació de l'ordre establert. La mateixa posada en pràctica dels plantejaments efectivament encaminats a la proclamació de l'Estat català anirà perfilant quins sectors socials vinculen els seus interessos a un futur nacional en llibertat i quin s'aferren a la dependència.
El propòsit del document no és altre que clarificar el rol de SCI dins el panorama polític del nostre país, situant-nos com l'eix vertebrador del pol independentista confrontat al bloc de gestors de la dependència (que conformen els diversos partits que restringeixen la seva activitat pràctica a la continuïtat de l'autonomisme minvant). La transició a la independència ha de començar aqueix 2012 i Solidaritat vol articular una estratègia unitària amb tothom qui prioritzi la resolució viable, i favorable als drets nacionals del poble català, del conflicte Catalunya-España, per davant de qualsevol altra consideració ideològica. Avantposar condicions sobre el model de societat futura a l'assoliment mateix de la independència és una actitud irresponsable que només afavoreix la perpetuació de l'ordre establert. La mateixa posada en pràctica dels plantejaments efectivament encaminats a la proclamació de l'Estat català anirà perfilant quins sectors socials vinculen els seus interessos a un futur nacional en llibertat i quin s'aferren a la dependència.
Jordi, no cal que et posis així, home!