jmsansalvador |
divendres, 20 de gener de 2012 | 05:12h
Fa sis o set anys parlar de bombolla immobiliària era una heretgia: era el torn dels especuladors, dels cracks del diner ràpid i l’època d’estacar els gossos amb llonganisses. Compri ara o se’n penedirà, deien, i el que al matí valia deu a la tarda valia dotze. Requalifica que fa fort i a edificar s’ha dit. El més ximple feia rellotges i molta gent aliena a l’ofici es va tirar de caps a la promoció i a la construcció sense entendre-hi un borrall, sense cap noció empresarial a mig termini. Així ha anat tot plegat i ara n’hi ha molts –d’intrusos i de professionals- que s’han hagut de “menjar el marró”.
Em feia gràcia veure rètols de promocions immobiliàries que duien el nom de l’empresa constructora-promotora. Moltes societats s’inscrivien al registre mercantil de manera adotzenada i alegre -ficant-se de peus a la galleda d'una manera espantosa- com a “COnstruccions i PROmocions Fulano de Tal, Societat Limitada” i el nom comercial s’abreujava: COPROFULANO, SL. Tanta fe tenien en les expectatives de negoci que ni s’havien aturat a mirar que “copro” és la fòrmula prefixada del mot grec kópros, ‘excrement’. Així, no cal ni dir què per quina afició es decanta la coprofília o de què s’alimenta un ésser copròfag.
Mai s’ha de fer estalvi de donar un cop d’ull als diccionaris. N’hi ha de molt bons i molt pràctics. D’aquesta manera, àvids emprenedors del sector s’haurien estalviat el tràngol d’haver de menjar-se més marrons que els estrictament necessaris.
