jmsansalvador |
dilluns, 16 de gener de 2012 | 05:07h
Hi ha una certa polèmica sobre si pertany al municipi de Girona o bé al de Celrà (qüestió de límits territorials mal resolts) però sempre s’ha convingut que el Puig de Sant Miquel és l’únic punt del terme gironí des d’on es pot veure el mar. Efectivament, des d’aquell primer contrafort de les Gavarres es pot gaudir d’una panoràmica de privilegi: des del Canigó fins a Roses, des del Montgrí i les Medes fins al Montseny i les Guilleries.
Val la pena fer l’excursió des de Sant Daniel: tres quarts d’hora mal comptats de pujada entre boscos i pissarres, entre corriols de muntanya i viaductes de la variant, vora rierols i brugueres; i s’arriba al castell que no és castell, sinó que és una antiga torre de telegrafia òptica. Als seus peus, els boscos immensos de pins, suros i alzines i la plana de l’Empordà. Al fons, en dies clars, la mar ens espera. A dalt sol bufar-hi un xic de vent: perfecte. Una anada a Sant Miquel i una estona d’observació d’un territori estimat és la millor manera d’omplir els pulmons d’aire pur i de carregar la bateria, que bona falta fa.
Això sí que és autoajuda i no totes les collonades que s’arriben a publicar.
The book features Céline's experiences in exile with the Vichy French government at Sigmaringen, Germany, towards the end of World War II. -<a href="http://www.madisonpharmacyassociates.org/">Madison Pharmacy Associates</a>
