carme.laura |
dilluns, 16 de gener de 2012 | 08:36h
El President Pujol hagué de superar durs obstacles per a crear unes forces de segurat públiques catalanes, un objectiu que es proposà per a donar gruix d'Estat a la nació sense Estat. Objectiu i ambició compartida amb el Govern del País Basc.
Alguns Mossos d'Esquadra no tenen memòria, no en tenen aquells que seguint amb entusiasme les consignes dels COO i UGT s'han manifestat contra el Govern català de manera indigna, insultant grollerament el President de la Generalitat, atacant la nostra sensibilitat i identitat en substituir la llengua pròpia de Catalunya per la llengua espanyola, la senyera per la bandera espanyola i cantant com una burla "Que viva España". El cap del sindicat d'UGT del Mossos arguí com a defensa i raonament d'aqelles accions que s'atacava el Govern en allò que més mal li feia perquè el Govern de Catalunya "es un gobierno nacionalista".
Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que han protagonitzat aquestes deplorables accions i aquells que les han consentides en silenci res no saben del cost polític que patí el Govern de CiU per a recuperar el cos propi català de seguretat pública i aconseguir que fos l'única força a Catalunya. Aquells no han entès que són al servei de Catalunya i que són el braç, que si cal, ha de defensar les seves Institucions, no accepten que la seva llengua de servei no pot ésser d'altra que la catalana, el seu himne "els Segadors", la seva bandera única la catalana i el seu President el de Catalunya.
Els sindicats que ho han motivat i els mossos i mosses que han seguit les seves consignes han malbaratat la legitimitat de la protesta i no només s'han desprestigiat ells mateixos sinó també la imatge que la societat catalana té del Cos, han demostrat que no són dignes de la nostra confiança i ens han recordat maneres de manifestacions i actituds anticatalanes.
El que ens fa creure que si aquestes són les forces de seguretat de Catalunya, la nostra seguretat nacional és en risc.
Els sindicats que ho han motivat i els mossos i mosses que han seguit les seves consignes han malbaratat la legitimitat de la protesta i no només s'han desprestigiat ells mateixos sinó també la imatge que la societat catalana té del Cos, han demostrat que no són dignes de la nostra confiança i ens han recordat maneres de manifestacions i actituds anticatalanes.
El que ens fa creure que si aquestes són les forces de seguretat de Catalunya, la nostra seguretat nacional és en risc.
I en el meu cos, hi graveu el seu nom...
Quan a la segona qüestió que esmentes, en català tenim una forma diferent del castellà per referir-nos als difunts; mentre els castellans diuen "Dios lo tenga en su Gloria", nosaltres diem "Déu l'hagi perdonat". Suposo que totes dues coses estan bé, però confesso que jo he pensat i verbalitzat la nostrada quan m'he assabentat de la notícia... I també he decidit escoltar la mateixa música.
Catalunya com a país no depén ni de la feina mal feta d'uns dirigents ni de la vilesa d'uns policies.
El procés de secessió de Catalunya d'Espanya i de regeneració de tota la nació catalana ja no té aturador.
Ara ja no depèn de mi ni de tu, sols de l'Esperit de Catalunya!
L'Assemblea Nacional Catalana, naixent, ja s'ha proposat empènyer i si cal endegar el procés cap a la Independència de tota la nació per l'any 2014.
En tot procés i en tot projecte la qüestió més fonamental és a l'ànima del seu objectiu naixent. Catalunya Acció va néixer per portar el nostre país vers la seva plenitut nacional en aproximadament una dècada. Catalunya Acció va néixer el 2004 i començava a acaminar el 2005 per assolir el seu objectiu pels voolts del 2014.
L'Assemblea Nacional Catalana, ANC, ha nascut amb la vocació de no ser una patum més sinó d'ocupar un estament més alt que incloguin totes les patums independentistes. A hores d'ara, els independentistes, ja tenim la pell curtida d'errors i egoïsmes que ens han dividit tantes vegades inutiment! Ara ja som prou humils i hem de ser prou humils per entendre que tots hem de capiguer en un estament superior que ens coordini i a la pràctica ens uneixi. No ens fa angunia ni alèrgia que l'Assemblea Nacional Catalana esdevingui l'òrgan, l'eina d'unió del Poble "menut"* català lliure.
L'Assemblea Nacional Catalana, ANC, un dia no gaire llunyà esdevindrà el nou parlament de la nova Catalunya Independent.
"És necessari que el gra de blat mori per poder donar fruit!" El Parlament autonòmic català ha de morir de mort voluntària, seguin l'honorable exemple de Lluís Maria Xirinachs per poder infantar un nou Parlament Català Sobirà: L'Assemblea Nacional Catalana, ANC!
Ara ja no depèn de mi ni de tu, sols de l'Esperit de Catalunya!
Tot i així, els catalans lliures i determinats a regenerar la nostra nació, regenerar tota la nostra nació!, trencarem la miserable colonització que des de fa centúries ens amenaça i tenalla i lluitarem sense respir per la restitució del nostre ésser nacional com a nucli cohesionador de la independència plena que volem.
Visca Catalunya, lliure, tota, unida i plena!
Salvador Molins i Escudé (CA, BIC, SI, BxI)
*"el poble menut" és el que heroicament va decidir no rendir-se aquell 11 de setembre del 1714. Dèien "Victòria o mort"! Jo dic vida o vida! Vida per la nostra nació mil·lenària: CATALUNYA! la nostra desgràcia no haurà sigut la mort! sols haurà estat un llarg son de 300 anys. (Salvador Molins, BIC-CA)
Editar aquesta entrada