Tot fa pensar que s’apaga la llumeneta del cresol d’Alfonso Rus. Se li acaba l’oli, se li ha cremat ja la torçuda. El compare amb un cresol perquè ell, de llum, no gaire. Flameta i prou. Una flameta amb sort, que ha pogut mantenir-se encesa mentre ha fet bo el seu paper de «tonto útil» posant ferms els díscols del partit, o tallant-los el cap si calia.
Però tot s’acaba. I amb més motiu quan hi ha un canvi de caudillo, i, de més a més, el caudillo antic al que servia Rus està acusat de suborn, com potser també serà acusada Rita Vuitton –l’única amiga forta que li queda, i que també plora que ha caigut en desgràcia–, i la seu mà dreta en la Diputació, l’alcalde de Manises, Enrique Crespo –aquell a qui primer havien tocat molts dècims del primer premi de la rifa de Nadal i quan el jutge li’ls va demanar va dir que no li n’havia tocat cap: arre, gos!–, l’acusen de ser un dels saquejadors de l’empresa pública Emarsa, i no sé jo quin grau d’amistat mantindrà amb un altre que semblava que anava a menjar-s’ho tot i ha desaparegut del mapa: l’ex-portaveu González Pons, ara esguitat per un cas de possible irregularitat urbanística a Planes (el Comtat).
Alfonso Rus se sent bandejat pel seu partit. I se’n plany públicament. Per això critica la gestió que el govern del nou caudillo Fabra (l’Alberto, no Don Carlos aeroport-sense-avions) està fent de les retallades –llàgrimes de bagassa, però–, quan diu que no es poden pagar determinades ajudes socials i manté la Fórmula 1.
I ara us preguntareu: per a criticar que l’hagen deixat de costat, s’ha fet d’esquerres Alfonso Rus? Nooooooo! No ho mane Déu, que ell es faça d’esquerres. Parem atenció a aquestes declaracions seues i entrendrem el què: «Però la gent no pot dir: 'Eixe senyor no em paga i va amb Mercedes o amb un Ferrari conduint per ahí'. Això no es pot entendre!» Penseu ara que si una cosa li agrada amb deliri a Alfonso Rus és flatonejar, que diem en socarrat, bafanejar, lluir públicament, impúdicament, el luxe i les propietats… No debades ell és un d’aqueixos que va «conduint un Ferrari per ahí». Fins i tot Rajoy li ho va recriminar en una ocasió.
Aleshores, a sant de què aquest plany? Es veu que l’han guipat per algun lloc amb el seu cotxàs i li han dit el somni del porc. I això li podien llevar a ell, el gust d’anar pel món amb un Ferrari, de refregar-nos-el per la vista. El problema és que ara, amb la que cau sobre els polítics malbaratadors i sense escrúpols, aquesta ostentació fa molt de mal als ulls.
Així que, Alfonso, vés fent-te l'ànim: Bona nit cresol, que la llum s’apaga.
