Tinc la sensació fonamentada que els més grans i històrics artistes no interessen als mitjans de comunicació, d’alguna manera diria que hi ha un interès en esborrar-los, de deixar-los com glòria del passat però que no molestin, i el que els hi molesta és que segueixin fent feina i en la majoria del casos feina indiscutiblement excel·lent. Hi ha interès en matar-los (artísticament) abans d’hora, ja han fet el que havien de fer, ja els hem utilitzat, estan amortitzats i ara fora…
És una tendència que no acabo d’entendre, doncs al mercat hi ha lloc per a tots, però a més la majoria de les noves estrelles de la música catalana confessen haver begut de les seves fonts, però els mitjans que els impulsen no els interessa que aquestes grans figures històriques de la nostra música puguin tenir cap connexió amb les noves generacions i de forma molt poc dissimulada fan el que calgui per marginar-los.
Posaré alguns exemples per tal que us n’adoneu que no m’invento res: Maria del Mar Bonet amb la Simfònica de les Balears publica “Bellver”, obté el premi Cubadisco al millor disc estranger, el premi a la millor cançó en llengua catalana per part dels Premios de la Musica, el Ministerio de Cultura espanyol li atorga la medalla de les Belles Arts , també el premi Miquelet de València i en canvi a Catalunya passa totalment desapercebut, ni disc català de l’any, ni els premis Enderrock, ni cap altre…
L’any que hem deixat enrere, el 2011, en Raimon va publicar un excel·lent disc amb noves cançons al cap de 14 anys de no fer-ho, cançons precioses que van obtindre el reconeixement del públic amb un èxit de vendes del disc i també de totes les actuacions que va realitzar durant l’any, des dels concerts del Tívoli, Aliança del Poble Nou, Liceu de Barcelona a actuacions per tot l’estat. També el 2011 la Maria del Mar Bonet i en Manel Camp van enregistrar i publicar un doble CD d’una qualitat extrema “Blaus de l’ànima” amb una extensa gira de concerts per tot el país amb gran èxit de públic.
Doncs bé, TV3, la televisió pública de Catalunya en l’apartat de música del seu resum de l’any va obviar els dos artistes i el seu elevat protagonisme de l’any. Però Catalunya Ràdio també va fer un programa especial de resum musical de l’any, signat per l’Albert Puig i també va “oblidar” els dos artistes a la vegada que tan TV3 com Catalunya Ràdio també “oblidaven” que el mes d’octubre la Dharma s’acomiadava del seu públic en un emotiu concert al Palau de la Música en homenatge a l’Esteve Fortuny.
Crec que a aquestes alçades no cal dir que un dels artistes que millors lletres ha ofert a la nostra música és en Raimon, doncs curiosament no arriba ni a finalista del premi Cerverí que busca la millor lletra... (la llista dels finalistes la fan els autoanomenats periodistes especialitzats), els mateixos que decideixen altres premis i que també han fet la llista dels millors discos de l’any posant aquests intèrprets, com a qualsevol altre històric en posicions de segona i tercera divisió...
El diari ARA ha fet un nou joc buscant la millor cançó d’amor escrita o publicada a partir de l’any 2000 i voleu creure que entre els finalistes no hi ha ni en Llach que en te de precioses escrites a partir del 2000, ni en Pep Sala que deu ser el millor melodista del país, ni en Raimon que en aquest darrer disc ha escrit cançons d’amor tan insuperables com “al matí quan son les nou”, ni la Bonet etc, etc.
Hi ha un clar interès en que no connectin amb les noves generacions, els volen esborrar i s’esforcen en fer-ho.
una abraçada !
www.jordifranc.com