"Anem a per la llengua" deia Toni Castejón, portaveu del Sindicat de Mossos d'Esquadra SME-CCOO. Es referia a la decissió que havia pres aquest sindicat de deixar de fer servir la llengua catalana entre ells i amb els ciutadans (a no ser que el ciutadà li ho demani, però no s'acostuma a fer això de fer retrets a un policia cabrejat). Aquesta mesura és una manera de pressionar el Govern durant les negociacions laborals que s'estan duent a terme aquests dies. La sectorial de l'altre gran sindicat espanyol, SPA-UGT, també va prendre partit per aquesta proposta. El seu portaveu, Valentin Anadón ho va fer amb prou entusiasme.

I què te a veure la llengua amb les seves reivindicacions laborals? Res de res. Només volen fer mal al Govern, segons diuen. Però no és només al Govern a qui fan mal....


Pel que es veu ja havien fet el mateix en altres ocasions. L'abans esmentat Toni Castejón ha explicat que en temps de la Presidència de Jordi Pujol ja van fer-ho....Diu molt (d'ells i dels diferents governs que hem tingut) que considerin que aquestes actuacions només fan mal quan hi ha governs convergents.

Tot i que després han volgut matisar que "no volen polititzar la llengua" i que només era una qüestió d'imatge avui hem vist algunes actuacions que no es durien a terme si no fossin recolzades per un profund sentiment polític i de pertinença. En concret, en una visita del MHP Mas a Lloret de Mar un grup de Mossos d'Esquadra han entonat la cançó "Que Viva España" i han enlairat alguna bandera espanyola (moment que recull la foto del diari Ara que encapçala aquest post).

Evidentment no tot el cos de polícia està format per botiflers. Recordem per exemple la darrera edició dels Jocs de Policies i Bombers que es van celebrar a Nova York i on la delegació catalana va rebre insults i escridassades per part dels equips espanyols per mostrar-se com a catalans (vegeu aquí i aquí ).
Pel que fa a la situació creada aquests darrers dies caldria destacar la Declaració de Compromís de Mossos d'Esquadra amb Catalunya que ha aparegut en un blog no oficial del cos, on un grup d'agents mostren "l’orgull de formar part de la policia de Catalunya i refermem el nostre compromís amb la defensa de tot allò que conforma la Nació catalana (els ciutadans, les institucions, la cultura i la tradició)" i demanen disculpes als ciutadans per la situació creada per alguns sindicats.

Però quina facció és majoritària dins dels Mossos? Potser la facció botiflera (o segons com colona) és minoritària però sorollosa. En tot cas és influent; recordem que els portaveus dels dos sindicats majoritaris (sindicats, ai las, espanyols) estan entre els que han decidit prendre aquestes mesures.

Ara és moment de fer-se la pregunta famosa "Com hem pogut arribar fins aquí?".

No és que hagi seguit amb gaire detall la recuperació del cos de Mossos d'Esquadra  i el seu posterior desplegament però recordo que tenia la impressió que els primers joves que hi anaven a fer de Mosso ho feien amb la idea de fer una "nova policia", gent plena d'idealisme i bons patriotes que s'estimaven el país a qui havien de servir. Era una novetat, sobretot si ho comparem amb la policia que hi havia fins llavors: la policia espanyola (de gris o de marró.....) i la guàrdia civil. Agents que ni entenien ni volien entendre el lloc on eren (començant, com sempre, per la llengua) i on actuaven com el que eren: forces d'ocupació espanyoles.

Mentre s'anava consumant el desplegament comarca a comarca s'hi anaven fent noves lleves d'agents. En un moment donat el Govern de llavors va prendre una decissió que encara ara estranya: acceptava que entressin als Mossos grups d'agents de policies espanyoles. I no es tractava (o no només) de gent professional sense vessant polític que pogués passar fàcilment d'una administració a una altra (per exemple, de la secció científica o criminal).
N'hi ha qui va començar a tèmer que estiguéssim fent un cos de "cipais". O si més no que hi acabés havent un sector espanyolista infiltrat.

Més endavant, ja amb el tripartit al Govern, la consellera Tura va completar el desplegament dels Mossos. Un desplegament fet amb presses (i potser aquestes presses per aconseguir nous agents va fer que es rebaixessin els requisits demanats, començant pel coneixement de la llengua i el sentiment de pertinença, cosa que no és indiferent a una baixa en la eficàcia i l'eficiència) donat que al govern espanyol li va agafar una estranya pressa per retirar els seus agents i algunes zones van quedar gairebé desprotegides. Podem recordar una onada de robatoris a les comarques de Tarragona que va fer que Zapatero (el govern amic que deien) anunciés que hi destinaria nous guàrdies civils. Evidentment això donava una imatge de deixadesa i ineficàcia per part de l'administració catalana que la llavors Consellera Montserrat Tura va maldar per desmentir.

Després va venir el segòn tripartit i l'assumpció de la Conselleria d'Interior per Joan Saura, líder d'ICV. Què buscava el President Montilla en nomenar com a responsable de la policia a membres d'un partit que llueix una retòrica "happy flower" és una cosa que algú hauria d'investigar. En tot cas, el resultat és ben conegut: Entre la criminalització del cos per part del propi govern i una gestió nefasta, el cos de Mossos d'Esquadra va arribar al nivell més baix de la seva popularitat (fins ara). Com a exemple de la gestió d'aquell temps podem recordar espectacles esperpèntics de veure el número dos del Departament en una manifestació en una jornada de vaga general (contra el govern!) mentre el centre de Barcelona estava en flames pels aldarulls.

Amb el govern actual i amb Felip Puig de Conseller la imatge dels Mossos no ha millorat precisament. Algunes actuacions dels anti-avalots han estat qualificades com a "brutals" o "desproporcionades" gairebé per tothom.  I per a reblar el clau, les protestes d'aquests dies no ajudaran precisament a un augment de la simpatia popular cap a ells.

La conclusió és que, com tot a la vida, el que passa actualment no deixa de ser consequència del que s'ha fet fins ara per part de tothom que hi tenia responsabilitat. Ara bé, una cosa és badar i que un grup més o menys nombrós de quillos se't faci Mosso i una altra és permetre que uns servidors públics diguin que "van a fer mal" i "van a per la llengua" i que facin ostentació d'actituds que mostren una nul·la identificació amb el país que estan obligats a servir.
Algú s'imagina una cosa semblant en qualsevol policia o militar de qualsevol país del món? Que digués "Ei, com que no m'apugen el sou ara ja no em sento del país X i ara sóc el país Y que és el que fa més ràbia".

Això és, per definició, traïció.

Seria desitjable que en la "Transició Nacional" en que estem immersos el projecte fos fer dels Mossos d'Esquadra l'embrió de la futura policia i de l'exèrcit del futur Estat Català (deixeu-vos de somiar truites que els únics països del món sense exèrcit són o bé paradisos fiscals o bé tenen algú que els protegeixi, primer fem un país normal i després ja intentarem arreglar el món). Per a aconseguir-ho caldrà depurar el cos d'elements que siguin més fidels a interessos forans que propis. I no només la policia que hi ha altres organismes que estan en pitjor situació (el cos judicial per exemple). Fent aquesta neteja es faria un favor al país, als ciutadans i als propis Mossos d'Esquadra.

Perquè si no és aquest el projecte, quin objectiu tenia tot aquest merder de dècades de duració de substituir policies espanyols per policies catalans?