VilaWeb.cat
 
carme.laura | dimarts, 17 de gener de 2012 | 08:36h

"Després d'Auschwitz no es pot escriure poesia", digué Theodor W. Adorno colpejat per l'horror de la maldat de l'ésser humà. Res no podria ser bell, mai més no ens podríem sentir feliços, la consciència moral no ens ho permetria. S'equivocà potser.

Ha visitat commoguda l'exposició al MNAC d'algunes de  les fotografies que feren Capa, Taro i Chim de la guerra civil espanyola, els negatius de les quals eren a la perduda, durant anys, "maleta mexicana". Pensà en els pares, podien ésser qualsevulles de les persones fotografiades; pensà en els patiments que hagueren de sofrir pel futur dels dos fills, tan petits, tan desvalguts si ells morissin o quins serien els estralls de la dura guerra en els sobrevivents. 

Ella nasqué quan l'olor de la guerra era proper, visqué la dura postguerra nena feliç en una ciutat grisa i infeliç, visqué amb naturalitat les privacions sense saber que ho eren. Mentre mira les fotografies, fragments reportats de la cruenta guerra, pensa com n'hagué de ser de difícil, per als pares, construir una bombolla on la innocència i jocs feliços dels infants fossin salvaguardats de les pròpies pors i ferides i de la mateixa existència de la guerra viscuda.
Ella i el Santet foren nens feliços, els pares ho feren possible, amb la seva fortalesa i confiança.

Adorno tenia raó, després de la barbàrie la humanitat no podia crear bellesa, estètica, no podia escriure poesia. Els pares ho intuïren, aquesta fou la raó que els impel·lí a construir una bombolla feliç per als innocents. Adorno ho comprendria, era també una expressió de la consciència moral, era amor veritable.
Comentaris: 1
  • Una ovació de gala!
    Joan C. | dimarts, 17 de gener de 2012 | 09:15h
     Ni més ni menys, benvolguda, quin gran article!!!

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031