josepselva |
dissabte, 14 de gener de 2012 | 11:48h
Feia patxoca al principi, cap al 1984, veure que els Mossos d'Esquadra ja havien descobert la sabata i guardaven les espardenyes per a les solemnitats (en aquest païs anormal sempre anem al reves).
Es va encaminar la cosa cap a la normalitat batejant l'Escola de Mossos com “De Policía de Catalunya”, i alguns catalanets i catalanetes amb vocació, -i fins i tot “amb íl·lusió”!- s'hi van apuntar per esperit de servei al país seu que, avançant com un centpeus, anava coix només de noranta-nou potes.
Va ser escollit el Vallés (com el Vallés no hi ha res) per muntar la fabrica dels polis que havien de repartir, quan calgués, faves a la catalana (com deia la Trinca) i es varen preparar els motlles del “nostre” model policial. Havien d'emmotllar-se pel mateix patró i no els calia patrona com a la Guardia Civil. Aquesta va ser la primera cagada: on no hi ha patró, mana mariner i sense padrins no hi ha bateig.
No se si en Sellarés i als altres tècnics que teníem en aquest assumptes, que eren pocs, ho varen fer prou be o no, el cas és que els resultats a vint anys vista són decebedors, més que decebedors, inútils, insultants.
Els Mossos ni tan sols han aprés que no es pot fer servir la llengua com a porra.
El M.H. Pujol, en els temps en que encara no havia vist la llum, i recorria el camí de Damasc fent el tram tancat de Madrid-Plaça Sant Jaume-Madrid, a canvi de la concessió de desplegar els Mossos i les Mosses, plegats encara com uns llençols a la calaixera, es va haver d'empassar un munt de gripaus, trufant el “cos de mossos” (cuerpo de mozos) de reciclats, rebotats, i oportunistes, de sense-feina i sense on dar-la, de desestimats sense estima a qui els cal un uniforme a manca de divan psiquiatre.
Per necessitats de número s'ha anat engreixant un cos, ara dit “cuerpo”, amb xutxes i greixos saturats, peixant a ni-nis aviciats que volen més i més joguines i una paga mes grossa dels papás per farcir inútils hores avorrides a peu de rotonda. En el pecat hi va sempre la penitència.
Els mozos ni-nis fan rebequeries i els papas els hi consenten, ja se sap que quan se't pugen a cavall deixes de ser cavall i et tornes burro, ase dels cops, segrestat, emmanillat amb les teves pròpies manilles, ridícul professor Frankestein víctima del teu monstre.
S'ha descontrolat la criatura, els mossos (los chiquillos), los Anadones, molt coñones, nos volen tocar los collones de forma vicària, -els nostres, com si nós fossin el M.H. Puig-, i ja no ens ve d'aquí, perquè fa temps que els tenim calats qui son els mozuleos que patim a les cantonades i al centre de Plaça Catalunya. Com tota “fuerza pública” sense altre fi que la reivindicació sindical dels que són més i per mes inri van armats, estan fastiguejats de la seva feina, i “las penas con pan (i euros ) son menos”. Menys pa i menys euros per a altra gent que els necessita molt mes que ells.
Haurem de tronar a cridar alló de “Visca la Guardia Civil”? (que tenen patrona i son un “cuerpo” militar com il faut)
borinotus |
diumenge, 15 de gener de 2012 | 02:25h
Al començament qui es ficava a Mosso era un patriota. Va arribar el moment en que van començara a admetre-hi xarnegam inadaptat. Com pots esperar que un tio que no sap ni la llengua del país on viu sigui capaç de servir-lo? Com pots confiar la seguretat del país a una gent que per un augment de sou et mostra que pot canviar la seva fidelitat?
Havia de petar i ha petat. No és cap sorpresa. La criatura s'ha descontrolat i de quina manera. Fa ja uns anys que la gent de molts pobles ho sabia, i de fet, bona part de la gent van trobar en falta la Guardia Civil. Rebotats, oportunistes, xuleríes i en mig de tot, un bolet solitari que sí vol ser mosso per vocació i ho fa bé. També n'hi han. Sindicats ? Sí, sí, vivim en una democràcia, som solidaris (només a La Marató), aprenen la nostra llengua .... ai que s'han tornat uns consentits i els seus papas ho permeten, o no saben educar-los bé ?
Rebotats, oportunistes, xuleríes i en mig de tot, un bolet solitari que sí vol ser mosso per vocació i ho fa bé. També n'hi han.
Sindicats ? Sí, sí, vivim en una democràcia, som solidaris (només a La Marató),
aprenen la nostra llengua .... ai que s'han tornat uns consentits i els seus papas ho permeten, o no saben educar-los bé ?