Rafel Molina |
dijous, 12 de gener de 2012 | 20:42h
No ho semblarà però és un cant a l'esperança. Si tan malament estem, no podem sinó millorar. Es la dosi d'optimisme que necessitem.
Dijous, 12 de gener de 2012
Es possible que Europa estigui passant el seu pitjor moment des de la segona gran guerra.
Es possible que l'època d'aparent opulència que hem passat ens hagi portat a una societat sense valors, buida, infantil, consumista, frívola, ridícula, materialista, poc creativa, gris, còmoda, aprofitada, feixista i etc.
No ho discutiré.
Es més: tinc la sospita, contrastada diàriament, que és així mateix.
Ens ho volen fer empassar amb pit i cuixa -també de futbolista- pornografia barata a grans dosis i un rentat de cervell polític i ideològic de primer ordre.
Ho estan aconseguint.
Urdangarin, Matas, Millet, Montull, Camps, el Fabra de Castelló i tants d'altres en són l'exemple.
Tothom els coneix.
La gent, obedient, els segueix valorant molt positivament i vota les opcions polítiques que representen i/o els emparen.
Els joves, a la vista del mercat, no fan ni el més mínim moviment.
Els indignats, que semblava que, han acabat fent assemblees per demanar més mòbils i més barats.
Amb l'excusa de la crisi econòmica, el gran capital i els seus col•laboradors, avui primers ministres, es passaran per la pedra la lluita obrera de fa uns anys.
Els espanyols de dretes i d'esquerres, amb l'excusa de la crisi econòmica, acabaran per imposar l'España de la Formación de l'Espíritu Nacional que és l'única que coneixen i que porten al cap.
Torno al Battiato.
Ens cal seguir lluitant contra la indignitat, contra la incultura.
No ens rendim. Es el que estan esperant.
Però no ho tenim fàcil, ja t'ho diré.
Potser ens cal un líder que aglutini la societat civil; que estigui per sobre dels partits. El problema és que, després, aquest líder no vulgui formar una altre partit, per allò dels matisos... Ja veus que també no estic gaire optimista, però, com s'ha dit, potser cal que tot estigui força trencat i ens fotin canya per tot arreu; potser així reaccionarem.
Bé, endavant. Em sembla que si aguantem una mica més, ens en sortirem.
En això estem.
El cas és que estic totalment d'acord amb que ara no podem sinó millorar.
Em sembla que hem tocat bastant fons, no?
Com bé diu el Sisco només ens queda lluitar.
Jo opto per l'optimisme, ja ho saps.
Vinga, va!!! Endavant sempre
Tu rai que ets una dona optimista.
Per tant continuarem lluitant primer contra la incoltura (cada cop mes dificil) i contra la indignitat., ja no se si es que (encara ni ha de DIGNITAT).
Estem a l'aguait.
No ho tenim fàcil, no.