ceskfreixas |
dijous, 12 de gener de 2012 | 12:04h
Segons una notícia apareguda al diari El Punt Avui, amb data del divendres 11 de novembre de 2011, i col·locada a la secció 'Catalunya' del mateix rotatiu, l'Ajuntament de Barcelona dóna instruments decomissats a escoles musicals.
Notícia i font: en aquest enllaç.
Tot sembla que sigui ben normal. Ja ho crec. Deixant de banda la infàmia de la llei del civisme (que, entre altres coses, prohibeix la utilització de l'espai públic com a terreny per a la creació i organització de relacions socials, que multa i requisa als músics que hi actuen sense permís previ), aquest titular s'acompanya d'un primer paràgraf que diu que els instruments que no són reclamats pels seus propietaris seran transportats a les escoles de música de la ciutat, per tal que els utilitzin els seus corresponents alumnes.
Primer: recuperar l'instrument decomissat costa 190€.
Segon: només se'n recuperen un 15%.
És a dir, un 85% dels instruments confiscats es queden als magatzems municipals.
Tot això seria més o menys normal. Però encara al primer paràgraf, fins i tot a sota del titular principal, amb lletra gran, com a idea a tenir en compte, hi ha una filosofia reveladora: en lloc d'acabar destruïts, l'Ajuntament ha pensat un protocol per tal que els instruments siguin aprofitables.
En lloc de destruir-los. És a dir, que fins ara els destruïen. D'acord. Potser no tots tenien el mateix final. Potser se'n salvava algun, d'instrument.
Encara que hagin canviat d'estratègia, em sembla terrible, de poca sensibilitat, de mal gust i fet amb molta mala llet que fins ara això hagués anat així: destruïm els instruments perquè el seu propietari no l'ha vingut a buscar.
En quin maleït món vivim?
Notícia i font: en aquest enllaç.
Tot sembla que sigui ben normal. Ja ho crec. Deixant de banda la infàmia de la llei del civisme (que, entre altres coses, prohibeix la utilització de l'espai públic com a terreny per a la creació i organització de relacions socials, que multa i requisa als músics que hi actuen sense permís previ), aquest titular s'acompanya d'un primer paràgraf que diu que els instruments que no són reclamats pels seus propietaris seran transportats a les escoles de música de la ciutat, per tal que els utilitzin els seus corresponents alumnes.
Primer: recuperar l'instrument decomissat costa 190€.
Segon: només se'n recuperen un 15%.
És a dir, un 85% dels instruments confiscats es queden als magatzems municipals.
Tot això seria més o menys normal. Però encara al primer paràgraf, fins i tot a sota del titular principal, amb lletra gran, com a idea a tenir en compte, hi ha una filosofia reveladora: en lloc d'acabar destruïts, l'Ajuntament ha pensat un protocol per tal que els instruments siguin aprofitables.
En lloc de destruir-los. És a dir, que fins ara els destruïen. D'acord. Potser no tots tenien el mateix final. Potser se'n salvava algun, d'instrument.
Encara que hagin canviat d'estratègia, em sembla terrible, de poca sensibilitat, de mal gust i fet amb molta mala llet que fins ara això hagués anat així: destruïm els instruments perquè el seu propietari no l'ha vingut a buscar.
En quin maleït món vivim?
Mai em rebut resposta, i es una llastima tenint tots aquest instruments per destruir no sels i pugui donar millor utilitat.