cbort |
dimecres, 11 de gener de 2012 | 19:27h
Com deia una cançó: "Son malos tiempos para la lírica". També per al somni. De fet estan intentant que renunciem a qualsevol somni de vida digna. Ens aclaparen amb el realisme fals del "no hi ha res a fer" i ens van conformant les consciències perquè acceptem "el que hi ha". Però si no somiem i albirem una altra manera de viure, no podrem dormir.
Vivim, potser sense adonar-nos-en, en un món on gairebé tot s'ha pervertit: l'economia per primer cop a la història ja no té vincles amb el benestar de les persones i amb la provisió de béns materials bàsics sinó amb l'especulació de diners sobre diners. La democràcia no és real i les eleccions són una escenificació falsa de la sobirania popular. Els drets que semblaven bàsics i conquestes definitives com la sanitat per a tothom i l'educació són qüestionats i convertits (encara que sigui parcialment) en serveis de pagament. El dret de viure en una casa és una meravellosa declaració constitucional sense cap efecte; l'honestedat en l'exercici de la representació política és un bé escàs; la possibilitat de menjar bé i de triar allò que comprem és quasi nul·la; la qualitat dels béns de consum (especialment els electrònics) és una estafa donada l'obsolescència programada...
O somiem un món completament diferent on girem la truita del revés, o en aquest no podrem ni dormir.
Vivim, potser sense adonar-nos-en, en un món on gairebé tot s'ha pervertit: l'economia per primer cop a la història ja no té vincles amb el benestar de les persones i amb la provisió de béns materials bàsics sinó amb l'especulació de diners sobre diners. La democràcia no és real i les eleccions són una escenificació falsa de la sobirania popular. Els drets que semblaven bàsics i conquestes definitives com la sanitat per a tothom i l'educació són qüestionats i convertits (encara que sigui parcialment) en serveis de pagament. El dret de viure en una casa és una meravellosa declaració constitucional sense cap efecte; l'honestedat en l'exercici de la representació política és un bé escàs; la possibilitat de menjar bé i de triar allò que comprem és quasi nul·la; la qualitat dels béns de consum (especialment els electrònics) és una estafa donada l'obsolescència programada...
O somiem un món completament diferent on girem la truita del revés, o en aquest no podrem ni dormir.
A no ser que només vulgam somiar desperts.