Les tres principals personalitats foranes que han assistit avui a l'acte de presa de possessió de Daniel Ortega com a president de Nicaragua han estat els màxims mandataris de Venezuela, (Hugo Chávez), Iran, (Mahmud Ahmadinejad) i l'hereu de la corona espanyola, el nostrat Príncep de Girona, Felipe de Borbón de nom real.
La coincidència resulta significativa, ateses les analogies entre els règims que cadascú representa i més quan els estats de llarga tradició democràtica han brillat per la seva absència. No és pas cap casualitat que les eleccions presidencials de Nicaragua, celebrades el proppassat novembre, hagin estat les més qüestionades per denuncies de frau en favor del candidat sandinista des del derrocament de Somoza l'any 1979. Això és un detall sense importància per dèspotes com Chávez i encara més per un tirà com Ahmadinejad que va reprimir a sang i foc els qui protestaven pel simulacre electoral orquestrat per la teocràcia iraniana l'any 2009. Al successor "in pectore" de Juan Carlos I tampoc li suposa cap escrúpol de consciència la manipulació electoral perpetrada pel règim sandinista habituat com està a la connivència dominant al Regne d'Espanya a l'hora d'excloure reiteradament les candidatures abertzales.
Una altra coincidència entre Chávez, Ahmadinejad i Ortega és el suport expressat fins al final al derrocat líder libi Gadafi, i el que manifesten amb fets i paraules al dictador sirià Assad en l'actualitat. El borbó amb la seva presència còmplice normalitza aparentment -almenys als ulls dels seus súbdits espanyols- la conducta antidemocràtica d'aquesta colla de sàtrapes. No em consta que hores d'ara s'hagi aixecat cap veu de protesta des de Catalunya per la presència del Príncep de Girona entre aquesta gentola. Encara no fa un mes, els notables autòctons van deixar constància del seu col.laboracionisme amb un acte de vasallatge a Barcelona tot exaltant la figura de l'hereu espanyol. Els allí reunits tampoc eren amants de les eleccions lliures, del dret dels pobles a l'autodeterminació, com Chávez, Ahamadinejad i Ortega.
Una altra coincidència entre Chávez, Ahmadinejad i Ortega és el suport expressat fins al final al derrocat líder libi Gadafi, i el que manifesten amb fets i paraules al dictador sirià Assad en l'actualitat. El borbó amb la seva presència còmplice normalitza aparentment -almenys als ulls dels seus súbdits espanyols- la conducta antidemocràtica d'aquesta colla de sàtrapes. No em consta que hores d'ara s'hagi aixecat cap veu de protesta des de Catalunya per la presència del Príncep de Girona entre aquesta gentola. Encara no fa un mes, els notables autòctons van deixar constància del seu col.laboracionisme amb un acte de vasallatge a Barcelona tot exaltant la figura de l'hereu espanyol. Els allí reunits tampoc eren amants de les eleccions lliures, del dret dels pobles a l'autodeterminació, com Chávez, Ahamadinejad i Ortega.
