No cal que doni massa dades per entendre el que diré. La realitat del nostre dia a dia més proper ens farceix la retina amb imatges feridores, explicacions i experiències viscudes que no semblen d'ara, pròpies d'aquest segle XXI que fa quatre dies que hem encetat. Sembla que tot es tracti d'un procés conseqüència d'una catàstrofe natural però no ho és, està perfectament planificat per persones sense escrúpols.
La sanitat pública catalana és a punt de convertir-se en un record, un bon record si ens mirem el món a on ens porten aquests que manen. Posats a recordar, recordem-ho bé: són les cúpules d'això que en diem CyU i afirmen dia sí i dia també que s'estimen el país, que tot ho fan per ell, tot i que dia sí i dia també demostren que odien les persones que l'habitem. Potser per a ells país és incompatible amb persones? O filant més prim encara: incompatible amb segons quin tipus de persones, pobres per a més dades...? (Continua)
La sanitat pública catalana és a punt de convertir-se en un record, un bon record si ens mirem el món a on ens porten aquests que manen. Posats a recordar, recordem-ho bé: són les cúpules d'això que en diem CyU i afirmen dia sí i dia també que s'estimen el país, que tot ho fan per ell, tot i que dia sí i dia també demostren que odien les persones que l'habitem. Potser per a ells país és incompatible amb persones? O filant més prim encara: incompatible amb segons quin tipus de persones, pobres per a més dades...? (Continua)
Alguns regionalistes catalunyesos odien els catalans pobres. Seria una bona explicació per entendre per què destrueixen el sistema de salut pública amb aquesta virulència i poca consideració cap a les persones, però crec que el tema és molt pitjor. No és que ens odiïn sinó que la seva única intenció de lucre, convertida en dogma de la tribu, els impedeix veure res que no siguin els seus propis guanys i aquests, amb la privatització de CAP i centres hospitalaris, ampliació de mútues i hospitals privats, etc., s'anuncien espectaculars. Ells no estan en crisi perquè els lladres legals mai no en pateixen de crisi, si de cas en provoquen per lucrar-se'n.
Podríem apuntar a tota CyU com a culpable del fet que a Tarragona els atacs de cor només s'atenguin fins a mitja tarda, de l'allargament de les llistes d'espera fins a l'infinit, del poc personal arreu, dels acomiadaments multitudinaris, de les operacions cancel·lades o no fetes, de la desesperació dels professionals de la medicina que ho donen tot per l'altra gent i veuen com, gràcies a la C i a la U, el seu jurament hipocràtic ha esdevingut paper mullat.
Podríem però no ho farem. Apuntarem concretament a un dels personatges que més es lucrarà amb tota aquesta privatització, atracament en diria jo, legal i a plena llum del sol. Apuntarem a un home que porta anys privatitzant i que ve de casa rica, de família d'amos i senyors. Acostumat a manar des que va néixer, com son pare i son padrí; també està acostumat a traficar amb diners, molts més dels que la decència permet posar damunt d'una taula sense sentir vergonya per l'evidència que amb mètodes èticament acceptables ningú no en pot recollir tants en una sola vida. Ara bé, crec que l'ètica a gent com ell és de les coses que els sobra i els rellisca. No la tenen al diccionari.
Sóc conscient que escriure d'aquests temes amb noms i cognoms pot resultar fins i tot perillós per a mi, sobretot tenint en compte el poder que té aquesta gent i la manca de poder que tinc jo, però em crec la llibertat d'expressió massa per mossegar-me la llengua i deixar de dir el que moltíssima gent pensa i diu en veu baixa. Bé, el que la gent diu en veu baixa millor que no ho reprodueixi que faria cap de pet a la presó... Però anem al gra.
Es diu Josep Prat, de cal Comte de la Fatarella, i pel que en sé és una molt mala persona. Ha dissenyat l'esquarterament de la sanitat pública catalana per privatitzar-ne les empreses resultants després. Aquestes, molt possiblement, les compraran algunes de les “altres” empreses que formen part de la gran patronal per a què treballa. Tot un procés que potser és legal, no ho posaré en dubte, però que provoca i provocarà tant de sofriment -i ell ho sap o ho pot saber- que només una molt mala persona el podia haver pensat. De cal Compte, de la Fatarella. En propers articles en donaré moltes més informacions, perquè com a mínim tinguem a qui i de qui queixar-nos...
Podríem apuntar a tota CyU com a culpable del fet que a Tarragona els atacs de cor només s'atenguin fins a mitja tarda, de l'allargament de les llistes d'espera fins a l'infinit, del poc personal arreu, dels acomiadaments multitudinaris, de les operacions cancel·lades o no fetes, de la desesperació dels professionals de la medicina que ho donen tot per l'altra gent i veuen com, gràcies a la C i a la U, el seu jurament hipocràtic ha esdevingut paper mullat.
Podríem però no ho farem. Apuntarem concretament a un dels personatges que més es lucrarà amb tota aquesta privatització, atracament en diria jo, legal i a plena llum del sol. Apuntarem a un home que porta anys privatitzant i que ve de casa rica, de família d'amos i senyors. Acostumat a manar des que va néixer, com son pare i son padrí; també està acostumat a traficar amb diners, molts més dels que la decència permet posar damunt d'una taula sense sentir vergonya per l'evidència que amb mètodes èticament acceptables ningú no en pot recollir tants en una sola vida. Ara bé, crec que l'ètica a gent com ell és de les coses que els sobra i els rellisca. No la tenen al diccionari.
Sóc conscient que escriure d'aquests temes amb noms i cognoms pot resultar fins i tot perillós per a mi, sobretot tenint en compte el poder que té aquesta gent i la manca de poder que tinc jo, però em crec la llibertat d'expressió massa per mossegar-me la llengua i deixar de dir el que moltíssima gent pensa i diu en veu baixa. Bé, el que la gent diu en veu baixa millor que no ho reprodueixi que faria cap de pet a la presó... Però anem al gra.
Es diu Josep Prat, de cal Comte de la Fatarella, i pel que en sé és una molt mala persona. Ha dissenyat l'esquarterament de la sanitat pública catalana per privatitzar-ne les empreses resultants després. Aquestes, molt possiblement, les compraran algunes de les “altres” empreses que formen part de la gran patronal per a què treballa. Tot un procés que potser és legal, no ho posaré en dubte, però que provoca i provocarà tant de sofriment -i ell ho sap o ho pot saber- que només una molt mala persona el podia haver pensat. De cal Compte, de la Fatarella. En propers articles en donaré moltes més informacions, perquè com a mínim tinguem a qui i de qui queixar-nos...
Gràcies
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/166554
Espero que en els propers articles, les moltes informacions més que diu que donarà, les contrasti abans.