AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Sirena o balena? Troballes curioses al Facebook i d'altres cants de sirenes per a major glòria i frustració de la societat moderna...
Així resa el mur d'una amistat de Facebook:
"La modelo de la imatge ...és: Tara Lynn
Aquesta foto va sortir publicada en la revista Elle France el 26 de març de 2010. L'autor de la fotografia és David Oldham. La hem usat per il·lustrar aquesta anècdota perquè ens sembla una bellíssima fotografia."
I encara diu més:
SIRENA O BALENA?
Fa algun temps a l'entrada d'un gimnàs es podia veure un cartell amb la foto d'una noia de físic espectacular amb un escrit: "aquest estiu, vols ser sirena o balena?"
Es diu que una dona, de la qual no coneixem el seu aspecte físic, va respondre a aquesta pregunta de la següent manera:
Benvolguts senyors, les balenes estan sempre envoltades d'amics (dofins, foques, humans curiosos), tenen una vida sexual molt activa i cuiden als seus petits amb molt d'afecte.
Es diverteixen com a boges amb els dofins i mengen gambes fins a empatxar-se. Neden tot el dia i viatgen fins a llocs fantàstics com la Patagonia, el mar de Barens o les barreres coralines de Polinèsia.
Canten estupendament i algunes vegades fins i tot graven cds. Són animals impressionants i molt volguts, als quals es defensa i admira a tot el món.
Les sirenes no existeixen.
Però si existissin, farien cua en la consulta del psicòleg a causa d'un problema de desdoblament de la personalitat, dona o peix?
No tindrien vida sexual i no podrien tenir fills. Serien gracioses, és cert, però solitàries i tristes. I a més, qui voldria al seu costat una noia que (els baixos li fan) olor de peix?
Sense cap dubte, jo prefereixo ser una balena.
En una època en la qual els mitjans de comunicació ens fiquen al cap que solament les primes són belles, jo prefereixo menjar-me un gelat amb els meus fills, sopar amb el meu marit, menjar i beure i divertir-me amb les meves amigues
No em sembla pas que la de la foto estigui malalta ni tingui cap problema de salut. De fet el post ve a dir tot just això, qualsevol cos saludable és bell. I es queixa precisament de la utilització o imposicions de cànons estètics sovint poc saludables.
Tot i així, et diré que tant importànt és per a la salut, l'autoestima, com les qüestions de control saludable del pes i la nutrició. Generalment, els problemes d'autoestima són els que més conseqüències psicosomàtiques i somàtiques a seques, tenen en la salut de les persones (tant d'homes com de dones). Tenir bona salut, no vol dir tant sols l'absència de malaltia, tenir bona salut vol dir en general, trobar-se bé, física, psíquica, social, i emocionalment parlar. I sentir-se bé amb un mateix és tant important com l'absències de malalties convencionals per poder gaudir d'una bona salut.
No és que sempre plantegen el tema en termes d'autoestima, és que sense autoestima no podem parlar de salut. I el component estètic (i cadascú té el seu concepte d'estètica, i com més divers millor) és important a l'hora de l'autoestima. La bellesa (en totes les seves vessants, i ben entesa, més enllà dels canons imposats pel mercat) és important.
Per què alguns homes mai volen veure-ho des d'una visió integral i desvien la qüestió de manera parcial?
Tot i així m'alegro molt de la teva pregunta, has donat peu a un debat interessant.
és que tota la qüestió del pes i la talla es planteja en els termes que deia: "Fes règim per sentir-te estupenda", "Una dieta per a que t'entri la talla nosequè",..etc etc. I la rèplica és que un cos que no estigui tan prim (o fins i tot que estigui obés) pot ser bell i tal.
No seria més lògic dir que promoure unes talles impossibles és un atemptat contra la salut pública? Una persona amb una edat i alçada determinada que estigui bé de salut ha de tenir un pes X que es pot saber pel càlcul de massa corporal i no se què. Si s'està molt per sota o per sobre d'això és un risc per a la salut (ho diuen els metges, no jo). Promoure que algú posi en risc la seva salut és un delicte, oi?
I parlo de talles com també de publicacions que parlen de dietes miraculoses, empreses que fan productes substitutius (no complementaris) a un menjar, etc etc... A mi m'estranya que mai ningú no se li hagi acudit denunciar-ho...
Les foques són mes rodones, mes greixoses i mes terrícoles que els dofins. Vesteixen pells (de foca), duen quatre pelsal bigoti i sónllagoteres. Viuen felices i contentes fins que les atrapa un ós o un home.
Els dofins van depilats, es porten l’oli i, sense ser-ho, es mouen com peix a l’aigua, tenen una limitada intel·ligència, son curiosos i xafarders, segueixen els vaixellsi poden arribar a ser Mata-Haris al servei de la marina. Viuen en dofinaris o a mar obert i poden tenir un entrenador particular.
Qué vols ser?
La tria és facil: dofí o foca, sempre sota els focus. Amb aires de sirena.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Qualsevol cos saludable és bell. Sobrepés? Infrapes? Hi ha un rang de pes saludable i tant dolent és passar-se per sota com per sobre.
No em sembla pas que la de la foto estigui malalta ni tingui cap problema de salut. De fet el post ve a dir tot just això, qualsevol cos saludable és bell. I es queixa precisament de la utilització o imposicions de cànons estètics sovint poc saludables.
Tot i així, et diré que tant importànt és per a la salut, l'autoestima, com les qüestions de control saludable del pes i la nutrició. Generalment, els problemes d'autoestima són els que més conseqüències psicosomàtiques i somàtiques a seques, tenen en la salut de les persones (tant d'homes com de dones). Tenir bona salut, no vol dir tant sols l'absència de malaltia, tenir bona salut vol dir en general, trobar-se bé, física, psíquica, social, i emocionalment parlar. I sentir-se bé amb un mateix és tant important com l'absències de malalties convencionals per poder gaudir d'una bona salut.
No és que sempre plantegen el tema en termes d'autoestima, és que sense autoestima no podem parlar de salut. I el component estètic (i cadascú té el seu concepte d'estètica, i com més divers millor) és important a l'hora de l'autoestima. La bellesa (en totes les seves vessants, i ben entesa, més enllà dels canons imposats pel mercat) és important.
Per què alguns homes mai volen veure-ho des d'una visió integral i desvien la qüestió de manera parcial?
Tot i així m'alegro molt de la teva pregunta, has donat peu a un debat interessant.
Una abraçada.
No seria més lògic dir que promoure unes talles impossibles és un atemptat contra la salut pública? Una persona amb una edat i alçada determinada que estigui bé de salut ha de tenir un pes X que es pot saber pel càlcul de massa corporal i no se què. Si s'està molt per sota o per sobre d'això és un risc per a la salut (ho diuen els metges, no jo). Promoure que algú posi en risc la seva salut és un delicte, oi?
I parlo de talles com també de publicacions que parlen de dietes miraculoses, empreses que fan productes substitutius (no complementaris) a un menjar, etc etc... A mi m'estranya que mai ningú no se li hagi acudit denunciar-ho...
Les foques són mes rodones, mes greixoses i mes terrícoles que els dofins. Vesteixen pells (de foca), duen quatre pels al bigoti i són llagoteres. Viuen felices i contentes fins que les atrapa un ós o un home.
Els dofins van depilats, es porten l’oli i, sense ser-ho, es mouen com peix a l’aigua, tenen una limitada intel·ligència, son curiosos i xafarders, segueixen els vaixells i poden arribar a ser Mata-Haris al servei de la marina. Viuen en dofinaris o a mar obert i poden tenir un entrenador particular.
Qué vols ser?
La tria és facil: dofí o foca, sempre sota els focus. Amb aires de sirena.