Avui he acabat aquest llibre de Lakoff, del que em parlaren farà cosa d’un mes i del que malgrat ser un guru dels polítics demòcrates i sembla que inclús el llibre de capçalera dels polítics socialistes espanyols, jo no n’havia sentit parlar mai.
El llibre és molt recomanable, tant si t’interessa la política com si no, per què t’aclareix moltes de les reaccions pròpies i de l’auditori davant un discurs concret. I et fa veure que eixa idea abstracta que et ronda sempre, i que guia la teva actuació social, política, i que consisteix bàsicament en crear nexes d’unió, resulta que esta més que estructurada i forçada a entrar en el discurs polític “progressista”.
Les una mica reiteratives i a la vegada curtes 170 pàgines et descobreixen coses com que la gent de dretes inverteix molt en comunicació, no sols en mitjans sinó el que és més important en la creació del discurs. De fet, desprès de llegir a Lakoff, el cas del periodista Alemany no sorprèn.
Em parlaren d'aquest autor i llibre i el vaig trobar força interessant. No tant les seves idees polítiques, però això ja es farina d'un altre paner.
També pot trobar-se en català.
M'agrada aquesta autora, pot ser per això i per les expectatives creades quan la vaig escoltar parlant d'aquesta obra en una xerrada (abans el publicaren) el resultat em deixà despagada.
Un llibre que vaig adquirir a la xarxa, tan prompte es va publicar, gràcies a Tematika.
Ara que esta en cartellera la pel·lí, bo és tindre una altra visió.
El guanyador del premi de literatura eròtica convocat per la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, edició 2007. No em va agradar, i vaig fer el que he fet en altre ocasions, donar-li millor vida regalant-lo.
Des de que em feren llegir Mecanoscrit del segon origen, tinc fascinació per aquest autor i molt especialment per la sèrie Temps Obert de la qual forma part aquest titol, el qual a més tracta l'altra feblesa: els valors de la terra.
A veure si és veritat que la Fundació, reedita l'obra, que no és senzilla de trobar. Aquest també el vaig comprar a la xarxa.
És el segon llibre d'aquest autor que em regalen, i ignore per què, ja que mai n'he parlat d'ell. En tot cas, aquest m'entusiasmà i obrí la porta a la inexplorada obra de Saramago.
Bó, aquest encara no el tinc i igual podria estar ací que a l'apartat dels regalats per que en definitiva el que fem el tete i jo es regalar-nos'el a qui pille més pròxim i després de llegir-lo ens el passem. Una lectura lleugera per a desatascar i descansar el cervell.
