Avui s'escau el vuitantè aniversari del traspàs, a Ciutat de Mallorca, d'Antoni Maria Alcover i Sureda, el clergue que dedicà la seva vida a la recuperació de la llengua catalana.
No em consta que la data d'avui hagi estat commemorada especialment en memòria de l'insigne lingüista i folklorista mallorquí. L'atorgament al mestre Pompeu Fabra del títol de seny ordenador de la llengua catalana ha deixat en segon terme la personalitat i la immensa obra d'Alcover. No tinc prou coneixements en la matèria per jutjar els mèrits de cadascú, però afectivament m'inclino per la sensibilitat d'aquest darrer en pro de la preservació de les varietats dialectals de la llengua catalana més que per la codificació racionalista de la llengua moderna que representa Fabra. Aquest era científic de formació, Alcover era un humanista. El primer personifica la uniformització de la llengua, el segon la seva diversitat. Vuitanta anys després la dialèctica entre ambdues maneres de preservar i envigorir el català encara és una qüestió oberta.
Post Scriptum, 24 de gener del 2012.
Amb retard m'assabento d'aquest apunt al bloc de Jaume Corbera: "Petita antologia alcoveriana dedicada al Consell de Mallorca" el contingut del qual comparteixo totalment.
Post Scriptum, 24 de gener del 2012.
Amb retard m'assabento d'aquest apunt al bloc de Jaume Corbera: "Petita antologia alcoveriana dedicada al Consell de Mallorca" el contingut del qual comparteixo totalment.
Atentament