Dos expresidents estan asseguts davant d’un tribunal de justícia. El senyors Camps i Matas, presidents dels Governs València i Balear, han de donar comptes de comportaments presumptament delictius mentre exercien les seves responsabilitats.
En el moment en què les Comunitats Autònomes (CA) passen per moments d’un cert desprestigi induït no ajuda a la seva bona imatge que els dos expresidents s’hagin de retratar en públic.
Les CA com a institucions que són no tenen cap responsabilitat del presumpte comportament indegut dels dos personatges, però queden indirectament tocades.
No hauria de ser difícil distingir entre les institucions i les persones que les serveixen. Si s’han comès delictes, cosa que encara no es pot dir perquè la justícia no ha fallat de manera inapel·lable, els culpables són els qui eventualment els hagin comès. I ningú més.
Malauradament, s’aprofita tot per acabar de desprestigiar una forma d’organització de l’Estat. A la brama injusta que les CA són els principals responsables del dèficit i deute espanyol (declaracions del ministre d'economia espanyol al FT, com a exemple) se li suma l’acusació de la seva falta de competència en la gestió del diner públic.
Que a algunes CA se n’han fet de l’alçada d’un campanar és ben cert. També se n’han fet de sonades a l’Estat. Recordin l’AVE que no hi pujava ni el tato, les autovies paral·leles a carreteres sense trànsit, la gestió d’AENA i si volen anar més lluny l’afer del GAL.
Però a ningú no se li va ocórrer aprofitar l’avinentesa per carregar-se l’Estat. I si no en tenen prou, només cal veure com es deslliga el comportament presumptament irregular del gendre del Rei de la institució reial.
Durant unes hores, aquest apunt s'ha intitulat Zaplan-Matas. L'error és imperdonable i sense justificació possible. Un bon lector m'ho ha fet avinent i he esmenat l'error. Amb les meves disculpes pel senyor Zaplana, que no està imputat per cap causa ni s'asseu davant de cap tribunal. Escriure molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora...té alguns problemes.
N'és en Camps.
Alguns quan som verament nacionals parlem dels del Principat, solem no equivocar-nos. Perquè també és el nostre país. Tant em fa Alacant com Girona o la Pobla de Segur. Com és l'any dels 50 aniversari de "Nosaltres,els valencians", recorde l'anècdota aquella de aque parlant al Saló daurat de la Generalitat d'amunt li digué Joan Fuster a Andreu Alfaro allò doncs lliuraven un guardó a l'escultor i en això sonà ?la santaEspina' i li va fer l'escolteta següent......
"Andreu, la diferència entre Vaència i Barcelona, és que a València hi ha molts blaveros, però ací ho són tots, i no se n'adonen"
Cordialment, i agafeu-ho amb tot el 'carinyo' possible.