vicent |
dilluns, 9 de gener de 2012 | 14:15h
Avui he cancel·lat un compte que tenia en un banc. Després de dècades de ser client m'han fet dues jugades brutes i he decidit que no tenia perquè aguantar-ho. Hi he anat amb una certa prevenció, suposant que el director em preguntaria com era que me n'anava després de tants anys i que se'm faria feixuc. Però ca! no m'han dit ni bon dia. S'han limitat a prendre'n nota, m'han donat un paperet com que ja no sóc client i adéu siau. M'he trobat al carrer i he pensat que així els va la cosa a aquesta colla d'insensibles.
Aquesta persona la coneixia només del banc i jo no era cap client especial ni per descomptat cap gran client, així que suposo que aquell dia va fer el mateix amb tots els seus clients.
Les coses, les entitats, funcionen bé o malament per les persones que hi treballen.
Ja no hi ha rics com els d'abans, ni Bancs, ni Caixes. Hi ha perfils, i encaixen o no.
Sense&Sensibility =0. Salut que no manqui.
Professor: "¿Tu banco te quiere?"
Alumna: "..."
Professor: "¿Tu banco te quiere o es un banco?"
Alumna: "No me quiere."
Professor: "Pues no te dejes aconsejar por gente que no te quiere."