carme.laura |
dilluns, 9 de gener de 2012 | 08:33h
Si CDC i ERC decideixen seriosament emprendre el dur viatge no trobaran companys entre els partits anomenats "catalanistes". Fa ben poc n'hem tingut una prova.
L'anunci de l'atac del Govern espanyol a la sobirania econòmica dels Parlaments autonòmics -"és el moment de collar les regions" digué de Guindos- no ha suscitat rebuig a Espanya sinó a Catalunya. L'aprovació prèvia per part del Govern espanyol del pressupost que elabori el Govern català és la conversió d'aquest en una delegació i la de Catalunya en una regió.
Els analistes polítics han ressaltat la unanimitat dels partits "catalanistes" en el rebuig a les paraules-sondeig del ministre espanyol, però no han fet esment de les actuacions que han proposat amb veu exigent PSC i IC-V al Govern per a respondre l'atac. Seria bo que CDC i ERC escoltessin bé aquelles propostes per tal de valorar el grau d'unanimitat sobiranista existent.
PSC i IC-V han manifestat la seva indignació i han indicat al Govern el camí que ha de seguir : "no pactar el pressupost ni cap llei amb el PP...trencar amb el PP". Amb aquestes afirmacions han demostrat que fins i tot una amenaça gravíssima contra Catalunya els pot servir per a pescar vots i el que és pitjor, han explicitat la seva vocació espanyola en exigir al President Mas que trenqui amb el PP de na Sánchez Camacho però no pas que trenqui amb el Govern espanyol, que hagués estat el desitjable i esperançador.
No seran els nostres companys de viatge. Tinguem-ho en compte.
No seran els nostres companys de viatge. Tinguem-ho en compte.
Seguint el símil nàutic, quan hi ha temporal cal fugir de terra a tota màquina, i el Sr. Mas s'entesta en mantenir la nau donant voltes entre els esculls i a més a la velocitat del més lent, per obtenir la seva particular plenitud.
És un naufragi cantat, quan a mar obert el nostre navili, en ma d'un patró "normal" però que no li tremolessin les cames ni es maregés, gaire bé seria de regates.
Els amics d'ERC s'han acabat estimant tant el paisatge dels esculls que hipnotitzats s'han posat a les ordres del President nàufrag. Aquesta és la pitjor notícia per a mi perquè tenia certa confiança emb el Sr. Junqueras.
Els amics de SI, en el seu paper de guaites, assenyalen tots els baixos i vies d'aigua, i no es concentren prou en el motí que caldrà emprendre aviat.
El futur ens el jugarem altre cop en el carrer. El carrer que tan espanta al Sr. Mas i que tan treballa la Central lletera imperial.
Per cert, si no hi ha motí ni revolta, no podrem tallar les amarres de la sínia imperial espanyola que ens empresona. Una altra cosa molt secundària és qui en serà el capità, al qual en aquest moment més que ofici mariner, li cal gosadia, agresivitat, empatia i determinació. Un cop tallades les amarres ja trobarem bons pilots i bons oficials de navegació. Són coses diferents.
Cóm es fa una truita sense trencar els ous? es preguntava el Sr. Cuyàs ja fa un cert temps. Més que ous són cocos perquè són molt durs, i tenen forma de caparró humà, li respondria jo, però em corregeix la mitologia i em diu que ens trobem davant d'una hidra de mils de caps i que en la nostra condició humana ens cal la determinació, la força i la intel·ligència d'uns centenars d'Hèracles amb els seus respectius Iolaus. Simplement manca l'aglutinant democràtic dels modestos herois. El Sr. Mas no està fent res que ens indiqui que està forjant ni Hèracles i Iolaus, i per això despert veig el vostre somni com un perill.
I una reflexió final: prefereixo per a mi i els meus que són els nostres, un fust mal girbat de nàufrags vius, sense capità, que morir estavellat contra l'acantilat dirigit per un capità covard o submís a l'hiponosi d'un fals port.