cbort |
dissabte, 7 de gener de 2012 | 21:31h
Una vista ràpida del panorama informatiu català i espanyol ens du a veure reiterada fins a l'avorriment, el mateix tipus d'informació. Tant les televisions com la premsa obvien les reflexions profundes i ètiques que caldria fer sobre com ens estan enganyant en aquesta no-sortida de la crisi i es limiten a repetir les màximes catastrofistes per inculcar la por a la ciutadania i fer-la mansoia per acceptar l'inevitable.
Diaris que es consideren progressistes, com El País o El Periódico de Catalunya, no se surten del guió que ens convida a acceptar retallades, recessió i restriccions a dojo. Un sol exemple val per demostrar-ho: el professor Vicenç Navarro, socialdemòcrata honest, ha estat pràcticament vetat en aquests diaris i ha estat el diari Público qui s'ha fet ressò d'una de les poques veus alternatives en l'ámbit dels economistes.
Público dóna una altra visió del món i ens obre noves perspectives i noves mirades i els seus opinadors, entre els qui destaco Ignacio Escolar (amb el blog polític més llegit a l'estat), ens il·lustren opinions valentes que incomoden els poderosos i els polítics dòcils.
El panorama informatiu és tan trist que he perdut fins i tot la il·lusió de llegir premsa atesa la seva monotonia ideològica. Només Público, com a mitjà escrit, i els seus titulars, em commouen davant del quiosc.
Alguna cosa greu, molt greu, està passant perquè desapareguin canals de TV o premsa alternatius.
Público no pot desparèixer. Si ho fa, despareixerà l'única finestra oberta en la malla sistèmica que ens domina.
Diaris que es consideren progressistes, com El País o El Periódico de Catalunya, no se surten del guió que ens convida a acceptar retallades, recessió i restriccions a dojo. Un sol exemple val per demostrar-ho: el professor Vicenç Navarro, socialdemòcrata honest, ha estat pràcticament vetat en aquests diaris i ha estat el diari Público qui s'ha fet ressò d'una de les poques veus alternatives en l'ámbit dels economistes.
Público dóna una altra visió del món i ens obre noves perspectives i noves mirades i els seus opinadors, entre els qui destaco Ignacio Escolar (amb el blog polític més llegit a l'estat), ens il·lustren opinions valentes que incomoden els poderosos i els polítics dòcils.
El panorama informatiu és tan trist que he perdut fins i tot la il·lusió de llegir premsa atesa la seva monotonia ideològica. Només Público, com a mitjà escrit, i els seus titulars, em commouen davant del quiosc.
Alguna cosa greu, molt greu, està passant perquè desapareguin canals de TV o premsa alternatius.
Público no pot desparèixer. Si ho fa, despareixerà l'única finestra oberta en la malla sistèmica que ens domina.
