La intervenció de dimarts del president de la Generalitat, tot defensant la política de forta austeritat i dient que l’alternativa és el rescat de Catalunya no pas per Europa sinó per Espanya, i la recent enquesta de LA VANGUARDIA que ratifica un altíssim suport popular a l’executiu català, són un botó de mostra de la situació política que viu el nostre país (...)
Malgrat els errors comesos, el Govern manté, plenament, la iniciativa política. Al seu costat, socialistes i populars es mantenen o minven el suport electoral. Tot i que no podien fer pas gaire més que el que han fet, can PSC a penes s’ha mogut del seu posicionament.
Solidaritat s’esfondra degut a l’alça republicana, i a una oposició d’extraordinària bel.ligerància, duríssima, que poca gent entèn.
ERC puja perquè s’acosta al camp nacional, perquè allarga la mà al Govern, i perquè ja no diu ni fa bajanades com les que hem vist i hem sentit en el passat.
ICV-EUiA, pugen perquè són l’única oposició real al Govern de centredreta nacionalista. Una oposició raonable, raonadora,
Si durant el llarg regnat pujolista el Govern va torejar l’oposició, i de quina manera!, l’actual període Mas no hi queda gaire lluny en el doble vessant d’iniciativa política i d’oposició a l’oposició.
Si les forces que es presenten com alternativa –singularment PSC i ecosocialistes- no en prenen bona nota de la situació, i presenten alternatives serioses i argumentades, la seva estada a l’oposició es pot allargar per un temps prou dilatat.
Curt, SI, ICV-EUiA i PSC –uns per redreçar-se, altres per guanyar més incidència social i electoral, i els darrers per ressuscitar, haurien de canviar aspectes de la seva política si pretenen jugar un rol creixent en la política nacional.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
El Sr. Maragall, que no era un mestre de l'ambigüetat resistencial, no va torejar ningú i va patir suficients cornades per quedar fora de combat. Amb més coratge, és a dir dient les veritats que s'han acabat desvetllant, d'alguna manera seria encara el nostre Molt Honorable malgrat les seves limitacions de salut. La seva innocència posà en evidència tot el decorat.
El Sr. Montilla, sense cap cintura i acostumat al toreig en quadrilla, traslladà l'amigüetat del discurs al camp pressupostari pel que de fet torejà el futur que ara és el nostre present, i la seva burla de capa, muleta i sobre tot de "burladero", inclou tan el poder de Madrid, posat en una situació en la que ha de mostrar el seu veritable rostre horrorós, com el no poder de les autonomies, i naturalment els que en teoria eren els seus. El congrés del PSC no s'entén sense considerar que el "burladero" no és prou gran perquè s'hi amagui tota la quadrilla...
El Sr. Mas amb tot plegat no te gens de marge. I com que no és prou valent per la bèstia que li ha tocat, de fet és pujolià i la bèstia d'ara li ve gran, probablement pendrà mal i amb ell tots plegats. De moment toreja l'oposició que és un animal fàcil per ferit i marejat pel Sr. Montilla i la seva quadrilla, i toreja els seus amb el mateix ofici de l'ambigüetat propi del seu mestre Sr. Pujol. Però ara Madrid no té espera i té totes les banyes afilades, i aquest és el problema del Sr. Mas. Ell malda per guanyar temps i fer veure que les amenaces de Madrid res de res, i és aquí on s'equivoca. I molt, pel que properament en el millor dels casos rebrà una bona revoltada i esquinçada de pantalons.
El que és imperdonable és que el Sr. Mas té les eines per torejar Madrid i no les gasta. I aquestes eines no són altres que la veritat i la mobilització de la Nació entorn de la veritat i la justícia, que no és justament el que entenem per "justícia espanyola". Qui s'aprofitarà del moviment del carrer, justament serà Madrid que ja fa temps que ho assaja: els indignats, les mobilitzacions sindicals dels funcionaris, ... i se n'aprofitarà no per mèrit propi sinó per covardia d'altri.
El Sr. Mas serà un dels responsables principals de la pèrdua d'una oportunitat que costarà tornar a construir perquè renuncia al carrer, al carrer que guanyàrem de forma abassegadora del 10 de juliol del 2010. Al Sr. Mas, la gent li fem por perquè no entrem en el seu projecte de simple administració en favor del pinyol d'interessos que representa, de la part que pugui esgarrapar de la taula borbònica.
Els borbònics per interés encara no han paït la realitat: el banquet borbònic s'ha acabat i ara entrem en l'era de la misèria borbònica...
Dedueixo que no té tant suport popular com volen aparentar els de la Vanguardia.
Les armes de CiU són la por i el fatalisme que s'han encarregat d'infondre en la població, i l'abassegadora hegemonia de la dreta política a Barcelona, a Catalunya, a Espanya i a Europa.
Sempre poden dir que actuen per exigències dels mercats i de la Merkel; però si no introdueixen mesures que reactivin l'economia podem anar encara pitjor.
Pere