“Realmente es una pena que se haya prescindido de Josep Ramoneda como director del Centre de Cultura Contemporánea de Barcelona. Me adhiero absolutamente al estupor y la protesta por la decisión de prescindir de él de su trabajo, al que el CCCB le debe prácticamente todo lo que es y parte esencial de lo que será” (Manuel Delgado) (...)
la feina feta per Josep Ramoneda, no trobo correcte voler fer d'un càrrec (més que menys) polític i nomenat a dit (o qüasi), un càrrec vitalici.
Si s'està en contra d'una institucionalització personal en els càrrecs polítics (Pujol i Cia., per exemple), per coherència es tindría d'obrir el ventall i pensar que potser altres persones també són valides per a fer de director del CCCB.
Si algú vol fer d'una institució el seu castell particular, que faci com en Tàpies: crear una fundació per a lloor i glòria personal (i si és amb financiació pública, millor que millor). Penso, però, que en Josep Ramoneda no sigui partidari d'aquesta "solució".
Si s'està en contra d'una institucionalització personal en els càrrecs polítics (Pujol i Cia., per exemple), per coherència es tindría d'obrir el ventall i pensar que potser altres persones també són valides per a fer de director del CCCB.
Si algú vol fer d'una institució el seu castell particular, que faci com en Tàpies: crear una fundació per a lloor i glòria personal (i si és amb financiació pública, millor que millor). Penso, però, que en Josep Ramoneda no sigui partidari d'aquesta "solució".
Atentament, i feliç dissabte