cucarella |
divendres, 6 de gener de 2012 | 11:47h
Per aquest rodal, tota mena de monarca mortal, sovint paràsit social i corrupte, solem anomenar-los rei; reis si en són almenys dos. Aquest rei el coneguem tots per la moneda. Uns més que altres, és clar.
Els de les rondalles, que són mortals només quan és exterminada la llengua on habiten, també solem anomenar-los rei/reis, en particular l'antiquíssim Rei Pepet, que de xiquet portava sabatetes de fusta, o el Rei que fa Quinze, que és el rei al qual responem qualsevol destrellat si volem fer-nos l'orni. Aquests són només uns, entre molts d'altres reis de nissaga fantàstica, que habiten encara en el nostre agònic català al sud del Xúquer, entre el Montesa i l'Albaida.
Però, els reis d'avui, els d'Orient, els Màgics, tot i la cançoneta de costum (Tirorí, tirorí, senyor Rei ja estic ací. La palla i les garrofes per al seu rossí, i les casques i les coses bones, per a mi, per a mi, per a mi!), aquests els anomenem Reixos. Els Reixos. Potser perquè són d'una categoria diferent als altres. Pels regals potser. O per alguna rebordonida etimologia o secular defecte de pronunciació. Aneu a saber... En resum, avui és la diada dels Reixos. Que ahir passasen per casa, per cert. I vosaltres, què? Els hi deixàreu vora el balcó o la finestra les garrofes, l'aigua i la taronja? Si obràreu com cal, de ben segur que avui podreu gaudir del regal que us hi deixaren. A mi, un magnífic estoig amb 10 cd's de Miles Davis i un reproductor de discs de vinil. I de llibres, quins?, potser us preguntareu. Els llibres són un regal com qui diu de cada dia, i m'agrada buscar-los i trobar-los i regalar-me'ls jo. Manies que no curen els metges.
Els de les rondalles, que són mortals només quan és exterminada la llengua on habiten, també solem anomenar-los rei/reis, en particular l'antiquíssim Rei Pepet, que de xiquet portava sabatetes de fusta, o el Rei que fa Quinze, que és el rei al qual responem qualsevol destrellat si volem fer-nos l'orni. Aquests són només uns, entre molts d'altres reis de nissaga fantàstica, que habiten encara en el nostre agònic català al sud del Xúquer, entre el Montesa i l'Albaida.
Però, els reis d'avui, els d'Orient, els Màgics, tot i la cançoneta de costum (Tirorí, tirorí, senyor Rei ja estic ací. La palla i les garrofes per al seu rossí, i les casques i les coses bones, per a mi, per a mi, per a mi!), aquests els anomenem Reixos. Els Reixos. Potser perquè són d'una categoria diferent als altres. Pels regals potser. O per alguna rebordonida etimologia o secular defecte de pronunciació. Aneu a saber... En resum, avui és la diada dels Reixos. Que ahir passasen per casa, per cert. I vosaltres, què? Els hi deixàreu vora el balcó o la finestra les garrofes, l'aigua i la taronja? Si obràreu com cal, de ben segur que avui podreu gaudir del regal que us hi deixaren. A mi, un magnífic estoig amb 10 cd's de Miles Davis i un reproductor de discs de vinil. I de llibres, quins?, potser us preguntareu. Els llibres són un regal com qui diu de cada dia, i m'agrada buscar-los i trobar-los i regalar-me'ls jo. Manies que no curen els metges.
La disminució dels meus actius econòmocs hauria d'agrair-la a la gent que vota el PPPSOE. Gràcies, companys!
Primer -s que després es palatalitza ( x )
després -os
I si tens en compte que a Puçol he sentit "reixons" podríem afegir
finalment la marca : -ns
Amb tot fas un allioli i ja està. Però és curiós que els reis de la baralla eren, això, reis, i prou.
A mi m'han portat, doncs, Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, encara que la màgia haja fet que el regal arribara abans que els "reixos".
"Amb això, amb això, Toni, amb això es desperten les ganes de llegir, i no amb bambetes" (perdoneu-me el plagi).
Posdata:En quin diccionari es poden trobar els mots que ni a l'Alcover-Moll hi figuren?
Gràcies pels compliments.
Una abraçada.