Aquella prohibició ens ha suscitat la següent reflexió, avui que festegem aquest dia de Mags, al final del nostre cicle nadalenc de celebracions religioses, i també molt nostrades en la cultura popular i tradicional dels Països Catalans......
La institució esclesiàstica catòlica és des de fa molt carpetovetònica, hiperpatriarcal i masclista, reaccionària, sempre en favor de les classes més opulentes i sempre netejant la cara més brutal del capitalisme.
No totes les persones, no tots els sectors, no totes les teologies catòliques combreguen amb aquesta definició suara exposada, per suposat¡¡, però sí la jerarquia, els que tallen el bacallà de l'església catòlica formen part del stablishment, siguin catalans i catalanistes (democràcia cristiana oficial catalanista), o siguin espanyolistes recalcitrants com en Rouco Varela.
El pitjor de tot és que l'Estat Espanyol mantè una relació privilegiada amb els JEFES de tota aquesta colla de reaccionaris-masclistes-brutals a través dels acords amb el Vaticà per finançar amb diners públics i de totes les persones de l'Estat Espanyol (siguem o no catòlics, siguem o no practicants, siguem o no creients...) llurs privilegis i el seu patrimoni; també els governets autonòmics, catalanistes, valencianistes i balears militants papistes i catòlics reaccionaris fervents, afavoreixen aquesta confessionalitat de l'Estat, de l'Administració Pública......
Sí¡¡ necessitem una altra teologia, també els no creients, o els que no som, diguem-ho, practicants de cap religió, sí però practicants d'espiritualitats diverses, estiguin o no en la nostra tradició mediterrània monoteista, que també és alhora animista i panteista.
Una teologia que permeti que el cristianisme catòlic s'obri a la diversitat de tradicions religioses, al diàleg inter-religiós i espiritual com proposava l'amic Raimon Pannikar.
L'Església catòlica i papista necessita d'una revolta també, d'un canvi substancial, d'una nova moral que la faci estar més a prop dels necessitats de les classes populars, i no solament a través de les seves obres caritatives, ja siguin de Caritas, o de la Comunitat de Sant Egidi, fortament conservadores i profundament reaccionàries, malgrat el seu treball (excel.lent tot sigui dit, en favor de les persones més necessitades..."lo cortés no quita lo valiente"), que en tot cas, permeten una neteja diària de cara a una institució que ja no és d'aquest segle, sinó d'una Edat Mitja fosca i obscurantista, prohibicionista, totalitària i profundament violenta i patriarcal.
Una nova teologia que aporti canvis radicals en la concepció profunda i mistèrica, en la percepció d'allò immaterial, i intangible...; són tots ells canvis necessaris per transformar les relacions de producció, el sentit moral i ètic del capitalisme, de la política i dels subjectes i actors principals d'aquest. Ens cal una teologia de transformació per millorar el món, per canviar la societat. No hi ha canvi material sense canvis espirituals, sense canvis en les cosmovisions, en l'espiritualitat, en el sentir profund de l'ésser humà.
El que no tant se m'endona és que amb els meus diners s'estigui finançant a una organització que es faci dir "cristiana" (quan el què de veritat és, és una institució doctrinal pagana amb aires de grandessa i falsa sanació). Durant l'any 2012, l'Estat espanyol [els servs] entregará mensualment a dita Església catòlica, apostòlica i romana 13.266.216,12 euros (apart de l'excempció de l'IBI) [Cf. BOE núm. 315, 31/12/2012]. A aquesta xifra, cal sumar-li el què els governs autonòmics i municipals aproven als seus [nostres] comptes. I, també, els favors varis (prohibició d'apertura de llocs de culte d'altres creences; proselitisme als mitjans de comunicació públics de la secta vaticana...).
En resum: Per mi, que l'autor aquest de "Otra teología es posible" ha descobert la sopa d'all, i ara no sap com fer-ho per no indigestar-se. El senyor aquest ja és grandet, i tindría de conèixer el què diu la Bíblia al llibre de la Revelació 18:4 i 5. Però pot ser que per aquest teoleg, aquesta sigui una lectura massa literal de la paraula de Déu... Això diuen moltes vegades els "nostrats" [?] catòlics i algun agnòstic/ateu/esceptic/"lliurepensador" despistat.
Atentament