Carme Chacón, uneix el seu nom a la llarga llista de catalans i catalanes que són conscients del handicap que representa ser catalans i voler pintar alguna cosa en política espanyola i que, properament, li desitjo el bo i millor, anunciarà la seva candidatura a la secretaria general del PSOE en el poble d’Almeria on hi va néixer son pare, bomber de l’Ajuntament de Barcelona. La tria, però, és intel.ligent: Andalusia, el gran fortí socialista. L'hi desitjo sort i èxits, a la dirigent socialista, una dona casada amb un dirigent de Bandera Roja, i directiu de la revista "El Viejo Topo", l'aragonès Miguel Barroso (...)
Vegem-ne alguns casos tot defugint els temps de dictadura quan les coses no es plantegaven –em refereixo a la confrontació Catalunya-Espanya- com es plantegen ara i aquí.
Dídac Fàbregas i Guillén, obrer metal.lúrgic originari de Ripollet (Vallès Oriental), va ser fundador i líder de l’Organització d’Esquerra Comunista-OIC amb àmbit d’actuació al conjunt de l’Estat, per bé que el seu origen i lloc amb més incidència fou Catalunya. El seu nom habitual va ser Diego Fàbregas, i el de guerra “Jerónimo Hernández”.
Ignasi Faura i Ventosa, advocat, natural de Barcelona i secretari general de l’Organització Comunista d’Espanya (Bandera Roja)/OCE-BR, entre 1973 i 1983 -en 1983 i fins la seva desaparició en 1989, la hi va assumir Ferran Fullà. BR va tenir el seu punt fort al nostre país, tot representant Catalunya entre el 30 i 60%, segons l’època i el moment, de la militància total de l’Estat. Nom de guerra clandestí “Hortalà”, altre nom “José Sierra”.
N’hi ha més casos. També n’hi ha d’altres, que feien servir noms catalans.
N’hi ha bascos que també van jugar aquest joc –potser no és un joc, sinó una reacció que ells mateixos podien veure amb naturalitat, o sense una conflictivat excessiva. Em refereixo al cas d’Eugenio del Río Gabarain, de Donosti, membre de l’Oficina Política d’ETA, d’ETA Berri, de Komunistak i secretari general a l’Estat del Moviment Comunista d’Espanya-MC. Euskadi va ser el fortí de l’MC, allà se’n va dir “Komunistak”, i EMK. Del Río va emprar sempre el seu primer cognom, mai el segon i no va tenir, que jo sàpiga, nom de guerra.
N’hi ha més casos, modernament. De tota manera, es tracta de gests balders, estèrils, els espanyols, per governar Espanya, volen, naturalment, polítics espanyols de cap a peus, no pas succedanis o imitacions. Sens dubte, saben prou el que es fan.
http://twitter.com/perermerono
Culminà la seva carrera com a ministra als executius de ZP, amb mèrits com ser la ministra de l'habitatge del boom immobiliari (una persona normal no tornaria a sortir de casa de la vergonya).
Pel que fa a Catalunya, no se li coneixen més mèrits que intentar estudiar al Canadà opcions per mantenir-nos en aquest règim colonial i un estel.lar article amb el Sr. X González aplaudint la retallada de l'Estatut.
Caragirada i botiflera, té la seva gràcia que a Espanya no la vulguin per "catalana". I és una llàstima, perquè aquesta incompetent els enfonsava en mitja legislatura.
l'infern és ple de bones idees com el socialisme.
ves a algun país antic satèlit de la urss i aixeca una bandera roja et fotran fora del país a cops de pals, és la diferència de haver 'malviscut' el socialisme i de veure'l utopicament no en la propia carn.
Al meu poble sempre s'ha dit: "Mentre hi hagi rucs, anirem a cavall", i no cal dir quins són els uns i els altres.
Bon any nou!