En una entrevista al periodista José Martí Gómez (diari ARA) vaig llegir:
La meva sensació és que els diaris d'abans eren més dolents que els d'ara, però hi havia més vida a les redaccions. Internet ha matat el periodisme de carrer, trobo a faltar històries de vida. Es fan cròniques judicials en els grans casos, però no en casos petits en què moltes vegades hi ha més suc.
Quan vaig començar a fer tribunals, un dia va sortir un magistrat i em va dir: ''de derecho no tienes ni puta idea, verdad?' Jo em vaig quedar acollonit i li vaig que dir que no, i em va dir: ''Se nota, por eso tus crònicas están muy bien''. Al cap d'uns mesos em va dir: ''Ya sabes un poco de derecho, ahora tus crónicas ya no valen nada''.
I he llegit unes cròniques judicials, gens mediàtiques, però crec que molt importants per conèixer i saber el què passa.
Perdoneu, però no veig el govern dels millors per enlloc. No hi han assesors jurídics o econòmics ? Sí, és clar, l'empresa Pricewaterhouse Coopers, que va guanyant concursos per ser els consultors que han d'assessorar com retallar costos acomiadant personal.
Tot el que sé ho he llegit a la redacció Catalunya del diari El Pais-Digital. He cercat ja fa temps les notícies en altres diaris, res de res. Menteixen els periodistes d'aquest diari? Ténen ordre de silencis sospitosos tota la resta ?
Incàsol: 19 treballadors acomiadats - vigilant, conserge, enginyers, administratius. Jutjat Social no. 12 de Barcelona. Comiat declarat nul. El jutge va entendre que una empresa pública no pot acomiadar els seus treballadors per motius econòmics, perque no es regeix per els mercats de treball.
Han ingressat els salaris, pagues extres, costos dels judicis i els treballadors s'han de reincorporar al seu lloc de treball, el mateix.
Despesa o retallades ?
Una dona, directiva del Consorci Català Films, va ser acomiadada després que informés del seu embaràs. El comiat també ha estat declarat nul i ha tornat al seu lloc de treball, el mateix, i a més li han pagat 50.000,- Euros per danys morals.
La meva sensació és que els diaris d'abans eren més dolents que els d'ara, però hi havia més vida a les redaccions. Internet ha matat el periodisme de carrer, trobo a faltar històries de vida. Es fan cròniques judicials en els grans casos, però no en casos petits en què moltes vegades hi ha més suc.
Quan vaig començar a fer tribunals, un dia va sortir un magistrat i em va dir: ''de derecho no tienes ni puta idea, verdad?' Jo em vaig quedar acollonit i li vaig que dir que no, i em va dir: ''Se nota, por eso tus crònicas están muy bien''. Al cap d'uns mesos em va dir: ''Ya sabes un poco de derecho, ahora tus crónicas ya no valen nada''.
I he llegit unes cròniques judicials, gens mediàtiques, però crec que molt importants per conèixer i saber el què passa.
Perdoneu, però no veig el govern dels millors per enlloc. No hi han assesors jurídics o econòmics ? Sí, és clar, l'empresa Pricewaterhouse Coopers, que va guanyant concursos per ser els consultors que han d'assessorar com retallar costos acomiadant personal.
Tot el que sé ho he llegit a la redacció Catalunya del diari El Pais-Digital. He cercat ja fa temps les notícies en altres diaris, res de res. Menteixen els periodistes d'aquest diari? Ténen ordre de silencis sospitosos tota la resta ?
Incàsol: 19 treballadors acomiadats - vigilant, conserge, enginyers, administratius. Jutjat Social no. 12 de Barcelona. Comiat declarat nul. El jutge va entendre que una empresa pública no pot acomiadar els seus treballadors per motius econòmics, perque no es regeix per els mercats de treball.
Han ingressat els salaris, pagues extres, costos dels judicis i els treballadors s'han de reincorporar al seu lloc de treball, el mateix.
Despesa o retallades ?
Una dona, directiva del Consorci Català Films, va ser acomiadada després que informés del seu embaràs. El comiat també ha estat declarat nul i ha tornat al seu lloc de treball, el mateix, i a més li han pagat 50.000,- Euros per danys morals.
Pricewaterhouse Coopers, assesors del govern dels millors, malgrat aquests fiascos (i d'altres pendents de sentències), ha tornat a guanyar un concurs per ''reorganitzar l'empresa pública''. Cinc sentències més han declarat improcedents els acomiadaments de treballadors del Servei Meteorològic, Institut Cartogràfic, Forestal Catalana i l'Agència Catalana de la Vivenda.
Acomiadar per estalviar, per retallar, deixar sense feina a treballadors, no pas a consultors o alts càrrecs ( el cost seria massa alt, perque de fet també seríen improcedents).
Els casos judicials petits són el reflex del què passa. No ens hem d'emmirallar en els grans corruptes (Millet, Urdangarin, Quatrecasas, Gürtel, Palma Arena etc. etc.). Els petits, aquests treballadors i treballadores, siguin funcionaris o no, són els que mantenen tot aquest castell de l'economía i la política, i els que finalment són els que paguen els plats trencats del govern dels millors i dels ''grans'' empresaris, directius, experts i consultors, que fan malament la seva feina.
Acomiadar per estalviar, per retallar, deixar sense feina a treballadors, no pas a consultors o alts càrrecs ( el cost seria massa alt, perque de fet també seríen improcedents).
Els casos judicials petits són el reflex del què passa. No ens hem d'emmirallar en els grans corruptes (Millet, Urdangarin, Quatrecasas, Gürtel, Palma Arena etc. etc.). Els petits, aquests treballadors i treballadores, siguin funcionaris o no, són els que mantenen tot aquest castell de l'economía i la política, i els que finalment són els que paguen els plats trencats del govern dels millors i dels ''grans'' empresaris, directius, experts i consultors, que fan malament la seva feina.
