Una ciutadana m’ha demanat si no es podria aplicar el codi penal als administradors públics que suposadament han fet mal ús de la confiança rebuda gastant molt més del que els pressupostos permetien i generant dèficit. No és el primer cop que em fan aquesta pregunta.
L’argument de la ciutadana venia a ser que patia les conseqüències d’una presumpta mala gestió perquè li pujaven les taxes i els impostos per atendre el dèficit, amb el consegüent perjudici particular i col·lectiu, i que si s’haguessin fet les coses bé no caldria. També que seria una bona mesura per evitar que en el futur es fessin coses semblants.
La meva resposta ha estat que per aquest fet i tal com ho explicava probablement no seria d’aplicació el codi penal. De fet no se’n coneix cap denúncia. També li he explicat que de vegades previsions fetes de bona fe han resultat fallides i que ningú no podia ser culpat per equivocar-se. I que cal creure que els diners s’han emprat pel que estava legalment previst.
He afegit que fer les coses malament, cas que així hagués estat, no està tipificat en el codi penal i només és susceptible de perseguir penalment allò que va contra el codi i en les circumstàncies previstes. I que en darrer terme hauria de ser un jutge o un tribunal de justícia que declarés una eventual responsabilitat penal i no pas ningú més. I que tothom té dret a ser considerat innocent, perquè ho és, llevat de sentència ferma en contra.
En veure que no quedava satisfeta, li he dit que no tot és el codi penal i que hi ha responsabilitats d’altre tipus, les polítiques per exemple, que s’acabaven substanciant a les eleccions. Per tant, la mala administració, cas que s’hagués produït en el passat o es produeixi en el futur, sempre queda sancionada pels ciutadans.
Encara arrugava el nas. A més, els ciutadans ja hem tret conseqüències positives de tot plegat: ara sabem, si és que no ho sabíem, que no es pot gastar indefinidament per sobre del que s’ingressa. També sabem, que els deutes s’han de tornar; que res no és gratis, o altrament dit, que gratis vol dir que paga un altre; que els diners públics són sagrats; que no es pot demanar o exigir la lluna en un cove i que si mai s’obté blasmar després a qui te l’ha donada, ni que sigui equivocadament; que el no saber dir que no té conseqüències; que tots tenim una part, normalment molt petita, de responsabilitat, encara que no la mateixa.
I, per reblar el clau, he continuat: es diu sovint que res no serà igual després de la crisi. Aquest principi també serà d’aplicació en la percepció dels ciutadans sobre els diners de tots i en la dels governants administradors dels recursos públics. No cal posar ningú a la presó per aconseguir que es produeixi un canvi de mentalitat i evitar que s’estiri el braç més que la màniga permanentment. Tampoc no cal deixar-se endur per la demagògia. Les crisis també tenen efectes positius. Llàstima que n’hi hagi de negatius, i molt greus, en el benestar de moltes persones.
No sé si l’he convençuda.
I crec que tenim polítics, avui igual que ahir, amb teòriques responsabilitats a tots els nivells, que segueixen exactament aquest apunt. Són uns insaciables de mediocritat, on en la seva feina diaria fan que l'ètica i la política siguin un oxímoron.
La ciutadana està farta de conviccions, on no es pensa en les conseqüencies dels actes, i vol (i exigeix​​) responsabilitat, que no només mira per la bondat dels actes, sinó s'ocupa sobretot de les conseqüències d'aquests.
I com que cada 4 anys ja podem parlar per "substanciar coses"!!! ...com la canalla, oi? a l'hra al llit, i a creure. Han de canviar moltes coses si volem anar endavant i la primera es limitar l'accés als càrrecs públics.
Com s'entén que un funcionari hagi de passar unes oposicions i complir uns requisits per a guanyar 1.000 euros, i que qualsevol inutil pugui optar a dirigir un Estat, una nació o un municipi......Si, ja se que està regulat així. La llàstima es que ho seguirà estant perquè, com he dit abans, qui ho pot canviar sou els afectats...i no ho fareu.