La font del metà marcià
El rover de la NASA de la mida d'un cotxe Curiosity es calcula que arribe al planeta Mart el mes d'agost. La nau nord-americana de 2,5 mil milions de dòlars aterrarà usant un innovador sistema d'aterratge - la "grua celeste" - en el cràter Gale, on estudiarà els estrats de roca en un intent per descobrir el passat aquós del planeta vermell. També inhalarà metà, d'origen desconegut a l'atmosfera de Mart, i podria revelar si el gas està essent produït pels processos geològics - o per vida microbiana marciana. Més lluny, la missió Kepler de la NASA segurament ha de trobar un veritable bessó extrasolar de la Terra, amb la mida justa i amb una òrbita al voltant d'una estrella similar al Sol i amb tots els requisits com per a ser habitable.
El misteri de Majorana
El Gran Col·lisionador d'Hadrons, el gegantí accelerador de partícules del CERN, prop de Ginebra, a Suïssa, reunirà suficients dades d'aquest any per confirmar o descartar l'existència de la forma més simple del bosó de Higgs, una peça clau del mecanisme pel qual es creu que es confereix massa a una altre partícula. Una aposta més arriscada seria per als físics trobar un exemple d'un fermió de Majorana, hipoteticament una entitat sense massa i sense càrrega capaç d'actuar com la seua pròpia antipartícula, que podria ser útil per a la formació de bits estables per a la computació quàntica. Els experiments han suggerit que en els materials coneguts com aïllants topològics, els moviments col·lectius d'electrons creen una quasipartícula que es comporta com un Majorana.
A la recerca del llac perdut
En poques setmanes, els investigadors russos esperen acabar la perforació a través de la capa de gel de l'Antàrtida per arribar al llac Vostok, un enorme llac d'aigua dolça localitzada aproximadament a 3750 metres sota la superfície. És una carrera contra el temps: 10-50 metres de gel separen l'equip del seu objectiu, al qual s'ha d'arribar abans que l'últim avió de la temporada surta al febrer. Hi haurà més investigacions de perforació a l'abril, quan el vaixell japonés Chikyu salpe per penetrar en la falla submarina que va causar el terratrèmol de magnitud 9,0 l'any passat.
La major xarxa de telescopis
Sud-àfrica i Austràlia, decidiran al mes de març quin dels dos albergarà l'Sky Kilometer Array (SKA) de 2,1 mil milions de dòlars, que serà el més gran radiotelescopi del món si finalment es construeix. La decisió serà presa per l'oficina del programa de desenvolupament de l'SKA a Manchester, Regne Unit. Mentrestant, el Atacama Large Array Millimeter/Submillimeter en el desert d'Atacama a Xile hauria de ser completat fins a un 60% a finals d'any.
Avenços en el vols espacials
Al febrer, SpaceX de Hawthorne, a Califòrnia, espera ser la primera empresa comercial a dur una nau de càrrega no tripulada a l'Estació Espacial Internacional - una fita en els vols espacials privats. Pel que fa als esforços espacials governamentals, la Xina, plena de confiança després de l'acoblament l'any passat de la nau espacial no tripulada Shenzhou-8 amb el mòdul experimental Tiangong-1, espera enviar astronautes per a una maniobra d'atracada tripulada aquest any.
Imatge: Recreació del Curiosity explorant la superfície marciana. De Wikipedia Commons.
