Ahir parlava en genèric sobre el tipus d'infrastructures ciclistes que eviten morts. Ara anem al cas concret de la tràgica notícia de la mort d'una ciclista del Bicing al carrer de Diputació.
I la resposta novament la trobem a Holanda i el bloc A view from the cycle path. És un disseny que no és pas innovador, porta dècades funcionant a Holanda:
Com diu el vídeo, la part fonamental és el separador físic a la cantonada, que pot ser més o menys gran, i que mira de no reduir la velocitat del ciclista, mentre que augmenta la visibilitat tan del ciclista com del conductor de vehicle a motor.
El disseny més detallat, amb els inconvenients de les possibles alternatives.
És un coneixement adquirit durant dècades a Holanda. Només cal saber anglès i copiar-lo. Als gestors de la bicicleta a Catalunya només els demanaria que sabessin anglès i fossin humils i amb ment oberta. Res més.
Solucions semblants a Barcelona
A la ciutat tenim dissenys que s'aproximen a aquest disseny, tot i que amb moltes deficiències. Per exemple, a Consell de Cent:
Mostra un mapa més gran
o a Comte d'Urgell:
Mostra un mapa més gran
Tanmateix, deixen molt a desitjar en relació al disseny holandès:
- Carrils bici bidireccional molt estrets.
- Corbes massa tancades que obliguen a reduir la velocitat, i que no coincideixis amb algú que vingui en sentit contrari, que aleshores t'has d'aturar pràcticament.
- Aparcaments i contenidors que redueixen la visibilitat, justament quan més cal.
Posar les illes del model holandès seria molt fàcil i barat a l'Eixample. Hi ha espai. L'única cosa és que es treuria aparcament a cotxes, però és que a Barcelona sobren cotxes i manca espai públic. La necessitat de carrils bici segurs a la ciutat està per sobre d'uns quants aparcaments, que d'altra banda tenen substituts (aparcaments privats).
Pedaços i altres idees
Des d'alguna associació ciclista s'ha proposat posar miralls retrovisors a les cruïlles, per millorar-ne la visibilitat. Per mi això són pedaços a un mal disseny de carril. S'ha de canviar el disseny, no posar-hi pedaços.
Sobre la proposta d'avui de l'alcalde Trias de posar els carrils bici contra direcció com fan a Viena, suposo que perquè així el cilclista veu els cotxes que venen, tampoc és una idea que m'agradi:
- A Viena tenen menys experiència que a Holanda.
- Què passaria aleshores amb la freqüència semafòrica?
- Els vianants no respecten els semàfors. Quan creuen en vermell, miren el sentit de circulació dels cotxes, no el sentit contrari. Els vianants podrien acabar atropellats per les bicis.
Algunes possibles solucions
Així doncs, les possibles solucions que veig són:
1.- Implementar el disseny holandès de carrils bici i cruïlles
2.- A l'Eixample utilitzar la xarxa ortogonal secundària de calçades per implantar-hi els carrils bici, de manera que esdevinguin una xarxa ortogonal primària per bici, mantenint-la separada de la primària de cotxes.
3.- També, a priori, sembla que en carrers unidireccionals com els de l'Eixample (i no com els dels vídeos de dalt), posar els carrils bici a l'esquerra de la circulació en milloraria la visibilitat. És la banda del conductor del vehicle a motor, i juntament amb l'illa protectora, al girar el cap al seu cantó tindria més visibilitat que no pas mirant cap a la dreta.
En definitiva, no cal innovar. Només cal copiar i adaptar.
I la resposta novament la trobem a Holanda i el bloc A view from the cycle path. És un disseny que no és pas innovador, porta dècades funcionant a Holanda:
Com diu el vídeo, la part fonamental és el separador físic a la cantonada, que pot ser més o menys gran, i que mira de no reduir la velocitat del ciclista, mentre que augmenta la visibilitat tan del ciclista com del conductor de vehicle a motor.
El disseny més detallat, amb els inconvenients de les possibles alternatives.
És un coneixement adquirit durant dècades a Holanda. Només cal saber anglès i copiar-lo. Als gestors de la bicicleta a Catalunya només els demanaria que sabessin anglès i fossin humils i amb ment oberta. Res més.
Solucions semblants a Barcelona
A la ciutat tenim dissenys que s'aproximen a aquest disseny, tot i que amb moltes deficiències. Per exemple, a Consell de Cent:
Mostra un mapa més gran
o a Comte d'Urgell:
Mostra un mapa més gran
Tanmateix, deixen molt a desitjar en relació al disseny holandès:
- Carrils bici bidireccional molt estrets.
- Corbes massa tancades que obliguen a reduir la velocitat, i que no coincideixis amb algú que vingui en sentit contrari, que aleshores t'has d'aturar pràcticament.
- Aparcaments i contenidors que redueixen la visibilitat, justament quan més cal.
Posar les illes del model holandès seria molt fàcil i barat a l'Eixample. Hi ha espai. L'única cosa és que es treuria aparcament a cotxes, però és que a Barcelona sobren cotxes i manca espai públic. La necessitat de carrils bici segurs a la ciutat està per sobre d'uns quants aparcaments, que d'altra banda tenen substituts (aparcaments privats).
Pedaços i altres idees
Des d'alguna associació ciclista s'ha proposat posar miralls retrovisors a les cruïlles, per millorar-ne la visibilitat. Per mi això són pedaços a un mal disseny de carril. S'ha de canviar el disseny, no posar-hi pedaços.
Sobre la proposta d'avui de l'alcalde Trias de posar els carrils bici contra direcció com fan a Viena, suposo que perquè així el cilclista veu els cotxes que venen, tampoc és una idea que m'agradi:
- A Viena tenen menys experiència que a Holanda.
- Què passaria aleshores amb la freqüència semafòrica?
- Els vianants no respecten els semàfors. Quan creuen en vermell, miren el sentit de circulació dels cotxes, no el sentit contrari. Els vianants podrien acabar atropellats per les bicis.
Algunes possibles solucions
Així doncs, les possibles solucions que veig són:
1.- Implementar el disseny holandès de carrils bici i cruïlles
2.- A l'Eixample utilitzar la xarxa ortogonal secundària de calçades per implantar-hi els carrils bici, de manera que esdevinguin una xarxa ortogonal primària per bici, mantenint-la separada de la primària de cotxes.
3.- També, a priori, sembla que en carrers unidireccionals com els de l'Eixample (i no com els dels vídeos de dalt), posar els carrils bici a l'esquerra de la circulació en milloraria la visibilitat. És la banda del conductor del vehicle a motor, i juntament amb l'illa protectora, al girar el cap al seu cantó tindria més visibilitat que no pas mirant cap a la dreta.
En definitiva, no cal innovar. Només cal copiar i adaptar.
La condició necessaria per poder aplicar el disseny urbà nordeuropeu es reduir la velocitat i els carrils del trafic motoritzat. Avui a l'eixample no es pot fer cap disseny segur perque no ets visible. Les furgonetes en parada de descàrrega no deixan veure el que ve despres de la corba, tant si vas en cotxe o en bici. Ciclistes i peatons hem de recuperar l'espai urbà.
http://ciclistabcn.blogspot.com/2012/01/muere-atropellada-una-usuaria-del.html
Trias: "Uff, ha mor una amb el bicing... direm el de sempre: revisarem els carrils (sempre queda bé), les bicis han d'anar amb casc (amb això posaré content a les avies), posarem carrils bici en el sentit contrari de la circulació (algú m'ha comentat alguna cosa de Viena, o Munich no sé en que consisteix exactament però és igual), bla, bla, bla..."
Per dirigents:
Si us plau, si us plau, si us plau, senyors dirigents, agafeu un avió (o millor un tren) i aneu a Amsterdam o Copenhagen.
Sense presses. Us hi esteu un mes. Sí, sí, un MES!! La ment oberta. Agafeu una bici i aneu d'un lloc a un altre. La primera setmana sense stres, no cal que apunteu res, feu turisme, aparque-la al carrer, aneu a museus, a prendre gelats, al teatre, agafeu el metro, el tren... feu el que vulgueu! Sense mala consciència de veritat. Si aneu ara, en ple hivern, farà fred, plourà i/o nevarà, però és igual, aneu en bici com tothom. Aneu a botigues de bicis i us compreu roba per aguantar la pluja.
A la segona setmana, ja podeu començar a prendre notes, fotos, vídeos... podeu començar a reflexionar, a comparar, a parlar amb la gent en els semàfors. Molta humilitat i ulls oberts, no passa res si us agafa complexa d'idiotes, és normal, no li direm a ningú i ja està.
Després d'un mes ja podeu tornar, ja podeu posar-vos a treballar, amb il·lusió, amb ganes de fer historia, sí senyor!!
Si no us veieu amb ganes, o no en sabeu, no passa res!! Contracteu a un danès o holandes (al Cruiff no si us plau), un urbanista, no cal que sigui el millor, pot ser jove, cap problema. Li doneu carta blanca.
Ara ve el més difícil, heu de decidir que voleu fer amb la ciutat, amb el cotxes, les bicis... Ok, és pot apostar per la bici, ho heu vist, al Nord d'Europa allà on no hi ha crisis ho han fet bé. Ok bona decisió!!
Us marqeu una linea de treball i a començar. Vosaltres a la vostre, escolteu al col·lectius ciclistes d'aquí, però no feu enquestes com les de la Diagonal, no mireu la TV, no mireu les cartes al director de la Vanguardia, no escolteu als del PP, no escolteu al vostre vei que te un Cayenne, ni als de la SEAT que no venen ni un cotxe.
Si venen eleccions vosaltres al vostre rotllo, no va amb vosaltres. Teniu una missió, una missió divina si voleu (com a Pulp Fiction).
Ara no, però d'aquí a 20 anys sereu herois, uns valents, sortireu als llibres d'història junt amb en Cerdà (val, m'he passat). Us felicito per endavant!
:-)