Foto: l'ermita del Puig (foto cedida per en Toni Cucarella)
Avui em plau molt poder explicar aquesta contalla de les terres de Xàtiva.
Mireu com va anar:
Vaig veure al bloc d'en Toni Cucarella que avui presentava la contalla "un pam de Déu" arranjada per ell mateix. En Toni Cucarella és un gran escriptor, domina el llenguatge com poques vegades ho he vist, t'endinses en la seva prosa sense massa enfarfagaments, tot i que és una prosa molt rica i de paraules precises i amb un dring agradívol.
I en veure que presentaven la rondalla li vaig demanar si me la podia fer conèixer.
Depresset, rebo un correu en el que m'acompanya la contalla.... Perfecte, curta com han de ser les rondalles, però precisa i polida com un bri d'or.
I tal dit tal fet, avui a Radio Arenys, l'he explicada. Procurant barrejar la rica prosa d'en Toni, amb les nostrades paraules.
Apali, si voleu, escolteu aquesta rondalla d'unes ermitanes que, de tant enemistades, Déu deixa caure la seva mà i les descomparteix pels segles dels segles....
Avui em plau molt poder explicar aquesta contalla de les terres de Xàtiva.
Mireu com va anar:
Vaig veure al bloc d'en Toni Cucarella que avui presentava la contalla "un pam de Déu" arranjada per ell mateix. En Toni Cucarella és un gran escriptor, domina el llenguatge com poques vegades ho he vist, t'endinses en la seva prosa sense massa enfarfagaments, tot i que és una prosa molt rica i de paraules precises i amb un dring agradívol.
I en veure que presentaven la rondalla li vaig demanar si me la podia fer conèixer.
Depresset, rebo un correu en el que m'acompanya la contalla.... Perfecte, curta com han de ser les rondalles, però precisa i polida com un bri d'or.
I tal dit tal fet, avui a Radio Arenys, l'he explicada. Procurant barrejar la rica prosa d'en Toni, amb les nostrades paraules.
Apali, si voleu, escolteu aquesta rondalla d'unes ermitanes que, de tant enemistades, Déu deixa caure la seva mà i les descomparteix pels segles dels segles....
1. Crec que el 'encara que valencià' no és agradable per a la nostra normalitat. Quan els francesos diuen aital apreciació parlen d'un escriptor, d'un escriptoràs, en aquest cas, encara que siga de Mont-réal o Port-Prince.
2. La flexió verbal del preterit d'agranar és 'agranava' no pas agranarava. A les terres de ponent i de l'Ebre l'usem perfectament.
3. I l'acabament:
Heus ací un gos, heus ací un gat.
El gos s'ha fos i aquest conte s'acabat.
Enhorabona i avant !