albinyana |
dimarts, 3 de gener de 2012 | 22:42h
La periodista del noticiari explicava un fet luctuós. Relatava el sussuït que havia tingut lloc en una casa que tenia, ha dit, 'a les meues esquenes'. Jo, a simple vista, sols li'n veia una, però potser era una superwoman amb poder de multiplicar-se l'esquena.
Bromes a banda, és una llàstima que, segons com i on, el valencià recupere terreny en àmbits comunicatius, però alhora perda qualitat. Hi ha un fum de mitjans nous que opten desacomplexadament pel valencià, alguns per militància i altres perquè els és la manera més natural de comunicar-se. L'escola en valencià hi ha fet molt a favor, per això l'ex-conseller forense volia fer-li l'autòpisa.
És una llàstima, però, que trobem sovint un ús de la llengua que esmussa, amb castellanismes dolorosos i més difícils d'eradicar que els lèxics. No hi ha mala intenció, però sí que hi ha un desconeixement de base. I també una gran interferència del castellà: a voltes sembla que s'escriu pensant en castellà i es tradueix sobre la marxa. A pèl.
No és això, però la presència asfixiant de la llengua veïna interfereix decisivament. Què és, si no, això de 'm'he caigut', o 'els Nadals'? O el ja omnipresent 'plenar'? Fa dos anys observava com el futur immediat anava apareixent sense necessitat entre nosaltres: 'què vas a fer enguany?', o pitjor encara: 'vas a acudir?'. En aquest cas fins i tot és difícil d'entendre el significat de la pregunta si te la fan oralment: sona pràcticament igual 'vas a acudir' i 'vas acudir', però el sentit és ben diferent.
Fa només dos anys ho comentava, i ara comença a ser d'ús habitual. Fins i tot en persones que diríem curoses.
Em deia un amic relacionat amb la comunicació, comentant aquestes coses, que jo filava molt prim. Efectivament. Però és que és el que s'ha de fer. Els mitjans de comunicació han d'usar un registre 'correcte', han d'utilitzar la llengua de manera polida, esmolada. Al cap i a la fi, és l'instrument que tenen de treball, i per a treballar bé s'ha d'usar la ferramenta que toca.
És relativament senzil: llegir hi fa molt.
Bromes a banda, és una llàstima que, segons com i on, el valencià recupere terreny en àmbits comunicatius, però alhora perda qualitat. Hi ha un fum de mitjans nous que opten desacomplexadament pel valencià, alguns per militància i altres perquè els és la manera més natural de comunicar-se. L'escola en valencià hi ha fet molt a favor, per això l'ex-conseller forense volia fer-li l'autòpisa.
És una llàstima, però, que trobem sovint un ús de la llengua que esmussa, amb castellanismes dolorosos i més difícils d'eradicar que els lèxics. No hi ha mala intenció, però sí que hi ha un desconeixement de base. I també una gran interferència del castellà: a voltes sembla que s'escriu pensant en castellà i es tradueix sobre la marxa. A pèl.
No és això, però la presència asfixiant de la llengua veïna interfereix decisivament. Què és, si no, això de 'm'he caigut', o 'els Nadals'? O el ja omnipresent 'plenar'? Fa dos anys observava com el futur immediat anava apareixent sense necessitat entre nosaltres: 'què vas a fer enguany?', o pitjor encara: 'vas a acudir?'. En aquest cas fins i tot és difícil d'entendre el significat de la pregunta si te la fan oralment: sona pràcticament igual 'vas a acudir' i 'vas acudir', però el sentit és ben diferent.
Fa només dos anys ho comentava, i ara comença a ser d'ús habitual. Fins i tot en persones que diríem curoses.
Em deia un amic relacionat amb la comunicació, comentant aquestes coses, que jo filava molt prim. Efectivament. Però és que és el que s'ha de fer. Els mitjans de comunicació han d'usar un registre 'correcte', han d'utilitzar la llengua de manera polida, esmolada. Al cap i a la fi, és l'instrument que tenen de treball, i per a treballar bé s'ha d'usar la ferramenta que toca.
És relativament senzil: llegir hi fa molt.
Hi ha una que em fa ràbia especialment perquè em sembla llegíssima que és 'manar'. però manar en el sentit d'enviar: "he manat això per correu", "mana'm un sms"....
Abans els referents on els menuts aprenien la llengua era la parla dels majors, per tant hi havia una continuïtat de lèxic. Ara els referents són moltissims, i pocs en valencià, i quasi anècdòtic en un valencià correcte. Així que o ens posem tots les piles o ho tenim agre.