xcapdevila |
dijous, 5 de gener de 2012 | 02:19h
La primera setmana de l'any sempre m'ha atabalat força. Soc dels que fa les compres a última hora i sempre em falta una idea per aquell parent que té de tot i costa de sorprendre. A casa, els Reis sempre ha estat una de les diades més celebrades del Nadal i l'única de l'any en que tots ens regalem; més ho serà encara aquest any que tenim un príncep a la família al que tots volem enlluernar - i malcriar - l' any en que el Martí s'estrena de principal destapador de regals dels Mags d'Orient.
Però jo volia parlar d'uns altres reis. Aquesta setmana ha estat probablement la més "mala setmana" d'un altre suposat príncep (o "infante consorte", o "duque"... tant li fot), que si són certes (que ho semblen) les suposicions que l'incriminen està protagonitzant la crisi més gran de la monarquia espanyola, des de que fou restaurada, per decisió de Franco, al 1975. Un escàndol que pot arrossegar tota la família reial, tot i que ara vulguin aclarir que el gendre és família del rei, però no forma part de la casa reial, o que és duc consort, quan mai abans havien entrat en aquests detalls.
Cada dia apareixen dades noves sobre els negocis d'Iñaki Undargarin, alguns d'ells compartits per la seva "consorte" Cristina de Borbón (aquesta sí família família reial i figurant en la llista successòria a la corona d'Espanya). I el més greu de les acusacions, no és que l'Iñaki s'aprofitès del sogre per portar clients a les seves empreses, sinó que el que feien aquestes empreses eren accions tant patriòtiques com l'estafa o l'evasió de capitals.
Qui ens ho havia de dir? Quan aquell exjugador del Barça tan eixerit es casava amb la infanta discreta i treballadora? I, a més, era basc... i ella mig catalana !!!! Semblaven el toc modern d'una monarquia més aviat casposa... I a més es van casar a Barcelona, amb homilia en català i amb felicitacions en euskera, amb pilars castellers a la Mercè i amb un aurresku d'honor a Pedralbes. Per un dia la capital catalana va esdevenir monàrquica i borbona, sense cap vergonya; acollia un casament reial, però en tot cas era el dels prínceps més populars i normals. Vaig coincidir algun cop amb la infanta quan ella treballava a La Caixa i jo a Barcelona TV, un al "Mercè Vins", un restaurantet senzill i una mica hippy del carrer d'Amargós, i un altre pel carrer quan costava reconeixer-la (a ella i als escortes) vestits amb malles i samarreta; era tant campetxana... que no només venia de gust saludar-la, sinó que relativitzava l'absurditat de mantenir una monarquia en un país democràtic i modern que entrava al segle XXI. Es bo recordar-ho ara, encara que sigui al preu de sentir una certa vergonya col·lectiva.
I vet aquí que els més "normals" han resultat ser els més pocavergonyes, pressumptament, és clar. Ells i els que els han emparat. Ells i els que els van fer fugir a Washington quan els negocis del gendre començaven a fer pudor. Ells i totes les institucions democràtiques que cediren al xantatge (xantatge, a canvi de què?) i afluixaren la mosca per una suposada fundació benèfica que ningú comprovava a qui beneficiava.
Per què ningú va denunciar informes inexistents, factures falses o encàrrecs incomplerts ? Per què era parent del rei ? I què ? No diu el mateix monarca que tots els espanyols són iguals davant la llei i la justícia ? Inclós ell, se suposa. Doncs encara més el gendre, la filla, o tots els governants autonòmics, locals i etc. etc. que fins ara han encobert els negocis il·licits del duc.
S'ha obert una gran caixa de trons. I si la palma el duc de Palma potser no la palmarà sol. L'escàndol ha evidenciat que la monarquia no només ens costa un bon pessic dels Pressupostos Generals de l'Estat (un pessic encara desconegut malgrat ens hagin informat, 37 anys després, de quina és la nòmina que paguem al Juan Carlos i al Felipe) sinó que permet a alguns dels seus membres que ens estafin, malversin diners públics i evadeixin fortunes a paradisos fiscals.
La transició, el 23-F, la unitat... les excuses s'han fet velles davant de tanta sinvergüenseria en el moment en que hi ha més ciutadans a l'atur, de tota la història d'Espanya.
De reis només els d'Orient, que al cap i a la fi, són de mentida.
Afegeixo alguns arxius amb fotos i muntatges divertits que circulen per la xarxa
I vet aquí que els més "normals" han resultat ser els més pocavergonyes, pressumptament, és clar. Ells i els que els han emparat. Ells i els que els van fer fugir a Washington quan els negocis del gendre començaven a fer pudor. Ells i totes les institucions democràtiques que cediren al xantatge (xantatge, a canvi de què?) i afluixaren la mosca per una suposada fundació benèfica que ningú comprovava a qui beneficiava.
Per què ningú va denunciar informes inexistents, factures falses o encàrrecs incomplerts ? Per què era parent del rei ? I què ? No diu el mateix monarca que tots els espanyols són iguals davant la llei i la justícia ? Inclós ell, se suposa. Doncs encara més el gendre, la filla, o tots els governants autonòmics, locals i etc. etc. que fins ara han encobert els negocis il·licits del duc.
S'ha obert una gran caixa de trons. I si la palma el duc de Palma potser no la palmarà sol. L'escàndol ha evidenciat que la monarquia no només ens costa un bon pessic dels Pressupostos Generals de l'Estat (un pessic encara desconegut malgrat ens hagin informat, 37 anys després, de quina és la nòmina que paguem al Juan Carlos i al Felipe) sinó que permet a alguns dels seus membres que ens estafin, malversin diners públics i evadeixin fortunes a paradisos fiscals.
La transició, el 23-F, la unitat... les excuses s'han fet velles davant de tanta sinvergüenseria en el moment en que hi ha més ciutadans a l'atur, de tota la història d'Espanya.
De reis només els d'Orient, que al cap i a la fi, són de mentida.
Afegeixo alguns arxius amb fotos i muntatges divertits que circulen per la xarxa
I si fora del Reial Madrid i li digueren Florentino Pèrez, Villalonga de Telefònica, Aznar de las FAES, Gonzàlez del BBVA, Botín del Santander, Alvarez Cascos de carreteres i FAC's, Bonos i Trillos de l'Opus Dei i fera allò que Bauzà amb la llengua al contrari que Jaume Matas a les illes Balears o fora dels Sandrusco Rossell de la ceba vanguardista Qatar-riana, no passaria res i no estaria perseguit per la mateixa tropa.
Si haveren fet el mateix les altres empreses 'normals' que treballen al món de l'esport i les administracions públiques per les que ell va escomençar a treballar a sou a través de societats anònimes i de diferents societats, no n'havera passat res.