En el trist dia que hem rebut la fatídica notícia de la mort per atropellament d'una ciclista a la ciutat de Barcelona, convé recordar que a Holanda i Dinamarca és on hi ha més desplaçaments en bici i menys accidents per km recorregut en bici. I això és així perquè també és on hi ha més quilòmetres de carril bici. I parlem de carrils bici seriosos, ben fets i avaluats, com mostren aquests dos vídeos:
Vídeos vistos a l'imprescindible bloc A view from the cycle path..., web de referència.
Sobre la mort a Barcelona, convé recordar sempre que les cruïlles són perilloses per a tothom. Recordo la rotonda d'entrada a la UAB. Anava tan tranquil assegut a l'autobús, amb un cotxe al costat de la meva finestra. El bus va girar a la rotonda i es va endur el cotxe. Clar, al conductor no li va passar res (cosa que no es podia dir del cotxe). Si ets ciclista és molt diferent.
A Dinamarca es fan campanyes sobre l'angle mort dels retrovisors, cosa que sabem tots els conductors de cotxes. Com a ciclista convé està molt atent i sempre mirar cap enrera a totes les cruïlles, es tingui la prioritat de pas o no, es tingui el teu semàfor en verd i l'altre en vermell. Malauradament veig massa vegades que la gent no mira als costats a les cruïlles, i això es pot pagar amb la mort, com hem vist avui.
Jo em vaig trobar en una situació idèntica a Meridiana amb Pintor Alsamora, on no hi ha carril bici (pels que diuen que circulant per calçada això no passa). Vaig mirar de costat mirant enrere de reüll, vaig veure un camió al costat. Vaig reduir la velocitat estant molt atent, i efectivament, va girar sense veure'm. Vaig haver de rectificar immediatament la meva trajectòria girant com el camió i frenar completament la bici. Va anar de poc. Em va salvar l'atenció.
La D. va veure fa uns mesos una situació semblant a la d'avui pel carrer Tànger (amb Llacuna o Roc Boronat). Una dona a terra a un metre i mig d'un camió, el qual havia esclafat la bici on anava. Recordo que fa pocs anys una membre d'una associació ciclista va resultar greuement ferida en un accident idèntic amb un camió a, si no recordo malament (i dubto) el carril bici de Consell de Cent.
Cal fer una infrastructura ciclista que minimitzi els accidents com fan a Holanda i Dinamarca, i cal educació vial seriosa com també fan a Holanda i Dinamarca.
Vídeos vistos a l'imprescindible bloc A view from the cycle path..., web de referència.
Sobre la mort a Barcelona, convé recordar sempre que les cruïlles són perilloses per a tothom. Recordo la rotonda d'entrada a la UAB. Anava tan tranquil assegut a l'autobús, amb un cotxe al costat de la meva finestra. El bus va girar a la rotonda i es va endur el cotxe. Clar, al conductor no li va passar res (cosa que no es podia dir del cotxe). Si ets ciclista és molt diferent.
A Dinamarca es fan campanyes sobre l'angle mort dels retrovisors, cosa que sabem tots els conductors de cotxes. Com a ciclista convé està molt atent i sempre mirar cap enrera a totes les cruïlles, es tingui la prioritat de pas o no, es tingui el teu semàfor en verd i l'altre en vermell. Malauradament veig massa vegades que la gent no mira als costats a les cruïlles, i això es pot pagar amb la mort, com hem vist avui.
Jo em vaig trobar en una situació idèntica a Meridiana amb Pintor Alsamora, on no hi ha carril bici (pels que diuen que circulant per calçada això no passa). Vaig mirar de costat mirant enrere de reüll, vaig veure un camió al costat. Vaig reduir la velocitat estant molt atent, i efectivament, va girar sense veure'm. Vaig haver de rectificar immediatament la meva trajectòria girant com el camió i frenar completament la bici. Va anar de poc. Em va salvar l'atenció.
La D. va veure fa uns mesos una situació semblant a la d'avui pel carrer Tànger (amb Llacuna o Roc Boronat). Una dona a terra a un metre i mig d'un camió, el qual havia esclafat la bici on anava. Recordo que fa pocs anys una membre d'una associació ciclista va resultar greuement ferida en un accident idèntic amb un camió a, si no recordo malament (i dubto) el carril bici de Consell de Cent.
Cal fer una infrastructura ciclista que minimitzi els accidents com fan a Holanda i Dinamarca, i cal educació vial seriosa com també fan a Holanda i Dinamarca.
Vianants i ciclistes, cada passa feta, cada pedalada, dignifica la ciutat. El carrer és de tots, i no tan sols dels pneumàtics! Hem de reestructurar les ciutats per fer-les accessibles a tots els seus usuaris: els vehicles han monopolitzat l'espai públic, i això és un desequilibri que cal esmenar.
Ara bé, tot això no servirà per a res si una gran majoria de ciclistes (gran i immensa majoria) continua sense entendre que no poden saltar-se totes i cadascuna de les normes de circulació, especialment el tema dels semàfors en vermell, però també anar en direcció contrària, envair la vorera quan tens un carril bici al costat (però serveix per "esquivar" el semàfor en vermell, passant pel pas de vianants del carrer que creua), i un llarg etcètera.
De vegades passejant per la capital catalana em proposo observar quants ciclistes se salten un semàfor en arribar a algun que estigui en vermell. La resposta malauradament és T O T S, excepte algun cas molt aïllat i digne d'aplaudiment. Tots els altres, i quan dic tots vull dir el 98-99%, se salten SEMPRE i SISTEMÀTICAMENT tots els semàfors que es van trobant.
Aquesta sensació d'impunitat i de falsa seguretat ("jo creuo perquè miro que no vingui ningú i no passa res") és la principal causa d'accidents. Manca civisme i manca sentit comú.
Tenim una cultura basada en exigir drets però en no voler complir cap deure, com les normes de circulació. I no només els ciclistes, si observes palplantat al costat d'un semàfor i esperes que es posi en vermell el més probable és que puguis comptar un parell de vehicles com a mínim que se'ls salten cada cop que es posa en roig. Cada cop. Una vegada i una altra, cada cop.
En general s'aplica la conducció defensiva, la qual es fonamenta en el respecte mutu i en compartir l'espai viari. Hi ha llocs on han suprimit semàfors ja que la prioritat no és dels vehicles a motor, sinó del més feble.
L'accident va ser també a Consell de Cent amb Bruc, la meva amiga està viva de miracle, i aleshores ja vam demanar a l'ajuntament de Barcelona que prohibís els girs a la dreta en aquest encreuament. Els vehicles poden girar al següent carrer. I no em direu que en un carrer tant llarg com Diputació que té carril bici no és visible per als conductors que circulen pel seu costat?
Saltar-se un semàfor en vermell per creuar un carrer normal de Barcelona (no parlo d'un carrer diminut del Poble Sec, sinó un senyor carrer de l'Eixample) és un risc, una temeritat i una imprudència, i la gran majoria dels ciclistes ho tenen per costum. És típic veure com un sol ciclista se salta sistemàticament tots els semàfors en vermell del carrer per on va (resseguint el carrer València per exemple, un rere l'altre, només parant quan realment creuen molts cotxes pel carrer perpendicular i és físicament impossible saltar-se'l).
Sobre el lamentable accident, només caldria un semàfor per als que giren diferent dels que segueixen recte. Llavors no competirien pel mateix espai el camió que vol girar i el ciclista que no ho vol fer. Perquè aquí es dóna per suposat que el camió i la ciclista tenien verd al mateix temps per seguir camins que s'interseccionaven. Qui ha parit aquest engendre?
I també voldria dir que ha estat molt dur, molt, veure la fotografia en primera página d'alguns diaris amb el cos de la T. sota el camió, tapat, però els que la coneixem, sabíem qui era la persona.
Descansa en pau T.