carme.laura |
dimarts, 10 de gener de 2012 | 08:41h
Sóc republicana, és a dir, partidària de viure en un sistema político-democràtic republicà, que deu ésser el millor possible dels existents. Sóc republicana en el significat originari de la Res Publica i el compromís cívic i moral amb aquesta.
Però el republicanisme no és, per a mi, una ideologia o una doctrina sinó quelcom semblant a una manera de viure.
Sóc catalana i pro-república, per això no entenc l'afany d'ERC, entre d'altres, per a convertir Espanya en una república.
M'és indiferent que Espanya sigui una república o una monarquia, no demanaria mai al Congrés de Diputats que votés al respecte, no atacaria la monarquia espanyola pel fet de ser-ho si no combatís l'existència del Govern espanyol intolerant amb la possibilitat de la independència catalana. I mentre aquesta no sigui una realitat prefereixo un Estat monàrquic que no republicà, ja que aquell no demana ni un vot català i el president de la República espanyola es consideraria investit democràticament.
No em sembla d'interès, ans ho considero una incoherència, que Bosch i Tardà perdin el seu magnífic temps clamant "Visca la República!" al Congrés espanyol. No crec que els seus votants els hagin fet l'encàrrec de republicanitzar Espanya sinó el de treballar arreu per a aconseguir la República catalana.
Cal exportar el republicanisme com si d'una religió es tractés?... O és més fàcil proclamar que som republicans catalans perquè volem la Catalunya independent?, ¿quin altre sistema polític pot ésser el nostre si Ramon Berenguer IV ja digué fa uns 900 anys
"aitant com viva, no vull ésser apellat rei; que jo sóc ara un dels mellors comtes del món, e si era apellat rei, no seria gens dels majors" ?.
Cal exportar el republicanisme com si d'una religió es tractés?... O és més fàcil proclamar que som republicans catalans perquè volem la Catalunya independent?, ¿quin altre sistema polític pot ésser el nostre si Ramon Berenguer IV ja digué fa uns 900 anys
"aitant com viva, no vull ésser apellat rei; que jo sóc ara un dels mellors comtes del món, e si era apellat rei, no seria gens dels majors" ?.
Molts catalans han caigut en aquest parany simple.
La República, o la Revolució social, o el Comunisme, o l'Anarquia, o el Cristianisme, o el que sigui, són diverses expressions del mateix engany que tan bé explicà En José Antonio Primo de Rivera per definir Espanya com "una unidad de destino en lo universal".
Certament, els Srs. Tardà i Bosch, pels efectes estudiats al seu dia pel Dr. Pavlov, cauen en el parany de forma infantil. però ¿no es el mateix parany construir el mite d'un difús "Pacte fiscal"?
L'agreujant és que els inventors del nou concepte que ha de desencadenar el mateix reflex condicionat que sempre permet guanyar temps als perpetrador de la injustícia i la violència, són els qui es postulen com a dirigents de les víctimes.