Fa tot just un any deia que el 2011 seria l'any de la veritat. Aquell on s'haurien de decidir unes quantes coses. Hauria estat més exacte dir que seria l'any on unes quantes coses rebentarien i trigarien a trobar una nova estabilitat. Encetarem l'any 2012 de l'era comuna amb una gran incertesa sobre l'esdevenidor.
Què ens portarà el 2012? Doncs per esmentar només quatre coses, continuarem amb la crisi (aquesta crisi que es diu que va començar el 2008 però ja en la darrera nit del 2006 cantàvem allò de 2007 que Catalunya no faci un pet) i els ajustos. Esperarem que Alemanya aguanti que si no ens acabaran comprant (a Europa vull dir) els xinesos tal com han fet a l'Àfrica. El món àrab continuarà substituint dictadures (suposadament laiques i suposadament progressistes) i alguna que altra monarquia per islamisme. Haurem d'encarar la nova etapa espanyola amb un govern del PP amb majoria absoluta (mirem-ho pel costat positiu: per molt bèsties que siguin, val més negociar la independència amb una gent que va de cara que no amb uns mentiders compulsius) i un govern català que ja veurem si està a l'alçada de les circumstàncies.....
És clar que, fidel al nom d'aquest blog, haig de fer notar que tot allò que ara ens neguiteja i ens fa por farà badallar als nostres néts quan els ho expliquin a classe d'història.
Heu de dir-vos, com faig jo, Uh, oh! No tinc por!
I que posats a parlar de temps dolents,el cap d'any de 1940 la meva avia tenia el marit a un camp de concentració, vivia en un país recentment ocupat i el seu fill petit de dos anys (el meu pare) no va conèixer el meu avi fins anys després.
Evidentment que no és cap història excepcional (absolutament no) i que a tots els que estaven com ells els hagués agradat passar un cap d'any com el d'enguany. Així que menys cridar a l'apocalipsi (si els maies no van saber predir el seu final que nassos havien de predir la fi del món) que per molt malament que estem n'hi ha que han estat molt i molt pitjor i van tenir els collons per a sortir-se'n.
Us deixo amb un curtmetratge de fa uns anys però que vaig descobrir fa uns dies. És en anglès tot i que aquesta versió te subtítols traduïts (força deficientment, val a dir) en castellà. No te res a veure amb el canvi d'any però si més no que serveixi per a acabar, o començar, l'any amb un somriure.
Bon any nou a tothom!
Què ens portarà el 2012? Doncs per esmentar només quatre coses, continuarem amb la crisi (aquesta crisi que es diu que va començar el 2008 però ja en la darrera nit del 2006 cantàvem allò de 2007 que Catalunya no faci un pet) i els ajustos. Esperarem que Alemanya aguanti que si no ens acabaran comprant (a Europa vull dir) els xinesos tal com han fet a l'Àfrica. El món àrab continuarà substituint dictadures (suposadament laiques i suposadament progressistes) i alguna que altra monarquia per islamisme. Haurem d'encarar la nova etapa espanyola amb un govern del PP amb majoria absoluta (mirem-ho pel costat positiu: per molt bèsties que siguin, val més negociar la independència amb una gent que va de cara que no amb uns mentiders compulsius) i un govern català que ja veurem si està a l'alçada de les circumstàncies.....
És clar que, fidel al nom d'aquest blog, haig de fer notar que tot allò que ara ens neguiteja i ens fa por farà badallar als nostres néts quan els ho expliquin a classe d'història.
Heu de dir-vos, com faig jo, Uh, oh! No tinc por!
I que posats a parlar de temps dolents,el cap d'any de 1940 la meva avia tenia el marit a un camp de concentració, vivia en un país recentment ocupat i el seu fill petit de dos anys (el meu pare) no va conèixer el meu avi fins anys després.
Evidentment que no és cap història excepcional (absolutament no) i que a tots els que estaven com ells els hagués agradat passar un cap d'any com el d'enguany. Així que menys cridar a l'apocalipsi (si els maies no van saber predir el seu final que nassos havien de predir la fi del món) que per molt malament que estem n'hi ha que han estat molt i molt pitjor i van tenir els collons per a sortir-se'n.
Us deixo amb un curtmetratge de fa uns anys però que vaig descobrir fa uns dies. És en anglès tot i que aquesta versió te subtítols traduïts (força deficientment, val a dir) en castellà. No te res a veure amb el canvi d'any però si més no que serveixi per a acabar, o començar, l'any amb un somriure.
Bon any nou a tothom!
Temps d'incertesa, ens cal el teu bloc. Bon any, Jaume.
(ara m'has fet recordar en Jaume Bonany, que desde fa mes de vint anys em deu una factura)