Aquest és l'article publicat aquesta setmana a Vilaweb Meliana, per Josep Lluís Seguí:
"Imágenes de pasión", per Josep Lluís Seguí.
Article setmanal d'opinió.
[30.06.2006]
-Fins i tot a una cafeteria d'allò més visitada pel personal femení executiu, working girls, es comentava dimecres passat l'esdeveniment del dimarts. Vull dir d'això del mundial futbolístic, que més de mitja Espanya, i la resta, va veure per la tele. Li deia una dona a una altra: "Li vaig fer un entrepà, el vaig deixar davant la tele... i jo em vaig dedicar a les meues coses". I la seua interlocutora: "El mateix que vaig fer jo". No arribava a ser una vaga femenina general, tipus "Lisístrata". Sí que ho semblava pel que feia al sopar calentet.
-Jo mateix, que em deixa indiferent el futbol, vaig pegar unes miradetes a la pantalla del televisor. Crec que guanyaren els de la camiseta blanca, i que els de roig eren de la Selecció Espanyola. Tant se val. Crec que als jocs de competició col·lectiva, i a la vida mateixa, no guanya ningú; només hi ha uns que perden més que els altres. Questions monetàries a banda. Allà els futbolistes amb els seus milions, i ací Glòria.
-Sí que hi vaig poder veure algunes imatges realment glorioses, com les de la família reial. Les de la princesa Letícia, la qui era col·lega meua, de l'oficio de l'escriptura, abans de passar-se a la monarquia. De les millors. No exactament quan la Selección Española -dir que jugava Espanya és massa dir-ne- clavà el gol, no. En aquesta ocasió, que fou glòria per quaranta minuts-, es mostrà una mica massa exagerada, més com una apassionada locutora informativa dels esports que de manera reial. Dic quan els clavaren els altres, els veïns dels Pirineus cap a dalt. El malestar, la decepció, l'angoixa i tot, es mostrà ben bé al seu rostre. No sé si per passió futbolística, por afecte als colors de la Pàtria, o per compensar el sempre somrient semblant del seu espòs, Don Felipe.
-L'altra imatge de la nit fou la de l'entrenador Luís Aragonés. Com si la tinguera assajada. Dels fracassos, com dels boletes, diuen que t'ensenyes. Mai no te n'aniràs al llit .... sense un fracàs més.
-i diuen que aquella nit els carrers eren del tot buits, que no ningú va eixir de casa o del bar del costat. Jo tampoc no vaig eixir. ¿On anava a anar si tot el món, jo igual, era pendent de un baló? ¡Quina moral!
© Josep Lluís Seguí - 2006
Vilaweb Meliana i El calaix d'iblitz no comparteixen necessariament les opinions dels seus col·laboradors ni es fan responsable d'elles.
"Imágenes de pasión", per Josep Lluís Seguí.
Article setmanal d'opinió.
[30.06.2006]
-Fins i tot a una cafeteria d'allò més visitada pel personal femení executiu, working girls, es comentava dimecres passat l'esdeveniment del dimarts. Vull dir d'això del mundial futbolístic, que més de mitja Espanya, i la resta, va veure per la tele. Li deia una dona a una altra: "Li vaig fer un entrepà, el vaig deixar davant la tele... i jo em vaig dedicar a les meues coses". I la seua interlocutora: "El mateix que vaig fer jo". No arribava a ser una vaga femenina general, tipus "Lisístrata". Sí que ho semblava pel que feia al sopar calentet.
-Jo mateix, que em deixa indiferent el futbol, vaig pegar unes miradetes a la pantalla del televisor. Crec que guanyaren els de la camiseta blanca, i que els de roig eren de la Selecció Espanyola. Tant se val. Crec que als jocs de competició col·lectiva, i a la vida mateixa, no guanya ningú; només hi ha uns que perden més que els altres. Questions monetàries a banda. Allà els futbolistes amb els seus milions, i ací Glòria.
-Sí que hi vaig poder veure algunes imatges realment glorioses, com les de la família reial. Les de la princesa Letícia, la qui era col·lega meua, de l'oficio de l'escriptura, abans de passar-se a la monarquia. De les millors. No exactament quan la Selección Española -dir que jugava Espanya és massa dir-ne- clavà el gol, no. En aquesta ocasió, que fou glòria per quaranta minuts-, es mostrà una mica massa exagerada, més com una apassionada locutora informativa dels esports que de manera reial. Dic quan els clavaren els altres, els veïns dels Pirineus cap a dalt. El malestar, la decepció, l'angoixa i tot, es mostrà ben bé al seu rostre. No sé si per passió futbolística, por afecte als colors de la Pàtria, o per compensar el sempre somrient semblant del seu espòs, Don Felipe.
-L'altra imatge de la nit fou la de l'entrenador Luís Aragonés. Com si la tinguera assajada. Dels fracassos, com dels boletes, diuen que t'ensenyes. Mai no te n'aniràs al llit .... sense un fracàs més.
-i diuen que aquella nit els carrers eren del tot buits, que no ningú va eixir de casa o del bar del costat. Jo tampoc no vaig eixir. ¿On anava a anar si tot el món, jo igual, era pendent de un baló? ¡Quina moral!
© Josep Lluís Seguí - 2006
Vilaweb Meliana i El calaix d'iblitz no comparteixen necessariament les opinions dels seus col·laboradors ni es fan responsable d'elles.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocsmitja.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
![Pixel Gelatine [photography]](http://baladre.info/imatges/pixelgelatine.png "Pixel Gelatine [photography]"){kind=tracking}
![Macblogs.net [The Mac blogosphere - La blogosfera Mac]](http://baladre.info/imatges/macblogs/macblogslogo200.gif "Macblogs.net [The Mac blogosphere - La blogosfera Mac]")
