Hi ha dues possibles respostes: Sí i no. Si la teva resposta és la primera, no hi ha dubte que necessites tractament psicològic. Tots sabem que hi ha familiars que no volen remoure la terra. Però dubto molt que contestessin que sí davant la fossa.
Si la teva resposta és no, actua en conseqüència. Accepta que obrin totes les fosses, que tots els ossos de les víctimes siguin ordenats, identificats i entregats a llurs famílies perquè els puguin donar una sepultura digna.També sabem que hi ha milers de desapareguts i que és molt car recuperar-los. I més en plena crisi econòmica. Val la pena així remoure el passat? No seria millor dedicar els diners a crear llocs de treball i salvar empreses i bancs que es troben en fallida? O subvencionar la compra de cotxes? Torna-hi! Mira la fossa una altra vegada i fes-te de nou la pregunta : Si fos el meu pare o el meu avi, permetria que continués allí?
Podem pensar en estalviar per a aquest concepte quan hi ha equips de futbol que es gasten gairebé cent milions d'euros en un fitxatge? T'imagines quantes fosses es podrien obrir amb cent milions d'euros?
Saps quant està costant la recerca de les restes dels passatgers d'Air France que es va perdre a l'oceà fa unes setmanes? Si el teu pare, o el teu avi o el teu fill estiguessin al fons del mar, et conformaries amb el raonament que és massa car buscar-los? És clar que no. Rebutjaries que t'entreguessin algunes restes dels teus familiars en una petita caixa? És clar que no.
Imaginem per uns moments que als familiars ens veus com uns aprofitats que només busquem culpables i venjança. Torna a la fossa i observa com treballen els arqueòlegs i els antropòlegs. Entre ells també veuràs familiars netejant ossos amb petits pinzells. Creus de debò que estan allí per diner o per venjança?Suposem que reps una indemnització econòmica per la pèrdua d'un familiar. Recorda primer que hauràs hagut d'acreditar documentalment els fets, una missió gairebé impossible tal com tenim els arxius a l'Estat espanyol i totes les restriccions encara existents. Un cop superats tots els obstacles i després d'elaborar un expedient decent cobrarà uns milers d'euros. No et sembla que tindries els mateixos drets si el teu pare o el teu fill haguessin estat atropellats en un pas zebra? Potser als desapareguts els van treure de casa, els van passejar durant minuts eterns, el van executar i el van mal enterrar en un forat al mig del camp.
Fem-nos al cas que et vols venjar. De qui? D'un assassí que ja és mort? De la història? Mai sentiràs la paraula venjança en una fossa. Ni a Guatemala, ni a l'Iraq, ni a Bòsnia. Tampoc a l'Estat espanyol. No hi ha ningú que es passi setmanes, mesos i anys a cercar les restes del seu pare o del seu avi per venjança. No s'aguanta per enlloc...
És clar que alguns botxins continuen vius. Hi ha un assassí que abans de matar-la va violar una de les seves víctimes i ara cada dia va a combregar en bicicleta. Té més de noranta anys i els que saben la història mai l'han explicada als familiars més directes de la víctima. Faries el mateix? Silenciaries la història? Acceptaries que el violador de la teva àvia o mare anés en bicicleta vora casa teva sense haver estat mai jutjat? Ho dubto.
Ja sabem que era una guerra i tot el que passa quan tot se'n va en orris. Els veïns i germans es maten. La violació es converteix en una arma de terror. L'enemic es converteix en un dimoni per curar els mals de la consciència. Des de fa més de vint-i-cinc anys que ho veig sovint. Ni el pitjor dels testimonis em sorprèn encara que em faci mal.Però la guerra té regles. La tortura, les execucions extrajudicials, els atacs contra la població civil són crims contra el dret internacional que no prescriuen. Els màxims responsables ja són morts o són molt vells, però l'Estat espanyol continua tenint una obligació amb la seva pròpia història.
Gervasio Sánchez (del blog LOS DESASTRES DE LA GUERRA)
traducció al català : Joan Pinyol
demanar justicia es yn dret humà !!!
i no permetre que encara al dictador sél anomeni "alcalde honorari" de bastantes ciutats de l´ Estat espanyol !!! es una vergonya ....