Extret de Predrag Matvejevic, Breviario mediterráneo (títol original en croata: “Mediteranski brevijar”), Barcelona: Anagrama, 1991, traduit per Milijov Telecán i Magdalena Romera; 248 pàgines.
“Les illes, per exemple, poden classificar-se de moltes maneres: segons la distància que les separa de la terra ferma, segons el canal (a voltes tota una mar) i la possibilitat de travessar-lo a rem (ací és on millor es nota en quina mesura la mar efectivament uneix o separa). Es distingeixen per l’aspecte o la impressió que provoquen: unes sembla que suren o s’enfonsen, altres es diria que estan ancorades o petrificades. Unes no són més que restes de terra ferma, informes i inacabades; altres es van separar a temps i van arribar a ser independents, més o menys autosuficients. Mentre algunes es mostren completament caòtiques i disperses, altres ofereixen una disposició tan perfecta que sembla que en elles podria establir-se un ordre ideal (les utopies illenques tenen una tradició molt antiga). A les illes se les atribueixen trets i estats d’ànim humà: també són solitàries, silencioses, assedegades, abandonades, desconegudes, maleïdes, a voltes afortunades o benaurades (els autors de l’antiguitat estaven convençuts de que les “illes afortunades” o les “illes dels benaurats” existien, i escrivien sobre elles). No s’agrupen només per la seua semblança, sinó també per les seues relacions internes.
Tenim dos models que ens ofereix la vella divisió grega: Espòrades i Cíclades, en el mar Egeu (aquestes distribucions van servir probablement de model a algunes congregacions monàstiques: als cenobites, per exemple). Estan disposades així també les illes Balears amb les disseminades Pitiüses, les de l’Adriàtic amb l’arxipèlag de Kornati, el xicotet arxipèlag Elafític, prop de Dubrovnik, les illes de Hyères, entre el golf de Lleó i la Costa Blava, Kerkennah, al sud de Tunis, les illes Lipari, en la mar Tirrena i la de Ligúria. (Algunes illes antigues – Malta, amb la seua ordre cavalleresca, Sicília, amb el seu passat gloriós, potser Córsega – no admeten generalitzacions d’aquest gènere). Els que més oblidats estan, més que qualsevol altra forma de karst, són els esculls, sobre tot els mancats d’aigua potable: si no s’incorporen a un arxipèlag conegut, perden la seua identitat en la jerarquia de la costa, queden per a sempre apòstates, cèlibes, anacoretes. Les roques que sobresurten en els llindars de les illes han provocat contes d’horror i d’espectres: en la Mediterrània es creu en els contes, potser més que en altres zones.
[Hi ha més: clica avall...]
Les illes es converteixen sovint en llocs de recolliment o pau, arrepentiment o expiació, exili o empresonament: per això compten amb tants monestirs, presons i asils, institucions totes que assumeixen i a voltes porten a l’extrem la condició i el destí insulars. Fins les illes més afortunades, com l’Atlàntida, es van enfonsar amb les seues ciutats i ports. El tret comú de la major part d’illes és l’espera. Fins les més petites entre elles esperen almenys l’arribada d’un vaixell, les notícies que aquest porta, un esdeveniment. Els illencs tenen potser més temps per a esperar els altres: l’espera és el que marca el seu temps. En els temps d’abans, els difunts es soterraven en illes de les que la llegenda deia que estaven fora del temps. El passat gloriós i la vanitat que d’ell provenia feien que les illes més grans i més poderoses competiren amb el continent, es mesuraren inclús amb la seua pròpia època. No es pot determinar amb precisió les causes i les conseqüències de tals fenòmens en la Mediterrània.
Els illencs són menys frívols que la gent de la costa, potser pel fet d’estar separats i independents. Per a ells la terra ferma és la que està a l’altre costat del canal. El seu idioma (i el seu esperit potser) difereix del de la costa veïna més del que imposa la distància que els separa: aquesta incongruència influeix probablement en les seues relacions amb el món, i en certs llocs crea personatges estrambòtics. En algunes illes es parlen diverses llengües: depén de l’origen d’on van arribar els seus habitants, des de quan viuen allà, fins a quin punt la pròpia illa els va dividir i com els va empresonar. Tot i això, els illencs acullen els estranys amb més facilitat que els altres, potser perquè ells mateixos, al travessar el canal, es converteixen en forasters, o perquè se’n recorden que ells també van arribar d’un altre lloc. No són somiadors més que en la seua primera joventut: després ja no tenen temps per a somiar. Consideren el futur com un passat repetit (la millor part del passat). Això, a voltes, val també per als altres habitants de la costa, però no en igual mesura. És una cosa que succeeix, sembla, en la major part de la Mediterrània”
Interessantíssim aquest apunt. Em costa, però, aplicar-ho a d'altres illes d'altres oceans i mars, per exemple Irlanda o Regne Unit. Sí, els illencs i les illenques són a voltes estratosfèrics. Bon Any !
theoreia |
divendres, 30 de desembre de 2011 | 20:01h
Era el mateix tema de la influència del "melieu" sobre el caràcter humà del país, tal com va començar a explicar-lo Montesquieu. Que tingueu Bon inici d'Any! ;-)
theoreia |
dijous, 29 de desembre de 2011 | 19:56h
Una visió panoràmica d'erudició heterodoxa, amb el risc de la síntesi, però prou solvent en les seues retafiles ponderatives d'estil ambivalent i inclusiu; potser val la pena que tornem al mediterraneïsme: són els nostres voltants ;-)
Blogaire avançada: posts enriquits, textos radiants de plasticitat ambivalent, do de generositat documental. La madrilenya més xula de la catalanitat: sociòloga i multilingüe, mestra de resiliència. Sagacitat honesta, consciència sensitiva, esperit resolutiu. Molt bona xiqueta.
Equànim i objectiu, farcit de suggerències raonables i de constatacions depurades. Autor de diversos blocs literaris molt ben escrits: Aforismes, Anoharra, Diccionari Catalús, Haikus, Rimbaud, Talleret d'Art, ... Tot un mestre
Articles sobre l'actualitat per Josep Selva. Un estil modèlicament personal: prosa de factura lleugera amb moltes connexions neuronals per a que les idees volegen per damunt el previsible
"Filosofar és vivificar": blog de teoria i crítica literària molt exigent i ben documentat, destil·la els cànons amb una qualitat alta i amb un coneixement profund dels "maîtres à penser". Síndic de la cultura occidental, ha concedit el premi Dardos, entre altres, a Anotacions Rizomàtiques.
La Comtessa d'Angeville: l'alé vital al sud del Sud, una xica culta i entusiasta que escriu amb molta passió i fa "road-movies" (="mogudes rodades") en els límits de l'abisme valencià
Blog de Llorenç Carreres dedicat sobretot a la literatura. "Som allò que llegim i tenim el que dam" (Ponç Pons). Magnífiques troballes culturals, articles molt interessants, múltiple erudició tot terreny per a gaudir millor del plaer dels llibres
Recull col·lectiu de les blogosferes de les Comarques Centrals Valencianes. Col·laboracions satíriques i entrevistes sornegueres des de Xàtiva, tot donant-li marxa a l'absurd reversible de la valencianitat.
Poemes, recitats en àudio, cançons líriques, troballes estètiques, dissenys exclusius. Annabel Martínez Zamora, sociòloga i autora de "Los pájaros que crié en tu nombre", és la interpel·lació poètica d'Alacant. Molta qualitat i sinceritat creativa. Blog premiat per la Universitat d'Alacant.
Toni Ibañez: iniciatives enèrgiques i propostes obertes, dietari molt actualitzat d'un filòsof i escriptor guardonat amb premis importants. Creador del concepte de "catosfera" i d'un diccionari de "blogologia"
Anotacions, debats i articles ben documentats de Joan-Carles Martí Casanova, expert en turisme, dinamitzador cultural i intel·lectual independent, des d'Elx-Guardamar: l'extrem sud de la llengua catalana
Blog de lletres catosfèriques de Josep Manel Vidal: "Quant tinc un poc de temps sóc “agitador cultural”. Entre classes i “agitacions” vaig deixant caure paraules, com en un rosari, i puc fer fàcilment el camí de tornada als paradisos perduts"
"Inputs filosòfics per a ments inquietes". Comentaris, articles, reflexions i notícies sobre l'actualitat del pensament. Secció "El llibre que ve". Disseny atractiu. Imprescindible per a estar al dia sobre el que es cou en la filosofia del present i del futur
La web "De Carcaixent" fa un recull exhaustiu dels articles que expliquen la trajectòria vital, la bibliografia i les mostres d'afecte per Joan Pellicer (1947-2007), lluitador i etnobotànic valencià
Espai sobre literatura i natura de Sílvia Tarragó Castrillón, autora dels poemaris "La vida vençuda" i "Raïls escapçats", així com del recull de relats "Ciutats de l'impossible" i la novel·la "La Veu del Roure". Ha estat llibretera durant 14 anys. En aquest blog difon lectures i textos creatius.
Notes personals d'Emili Morant Llorca, des d'Almoines (la Safor): discurs autobiogràfic sincer i ben concatenat, amb "esprit de finesse" i "esprit de geómetrie"
L'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat fa vibrar la llengua catalana amb un patrimoni lèxic excepcional i un doll d'enunciació líquida ben revitalitzat
L'home de teatre de més llarga trajectòria al PV. Dramaturg valencià. Criteri independent i innovació temàtica. Les seues obres magistrals segueixen explicant la contemporaneïtat més recent.
La sociòloga i actriu amb més "vis còmica" de les comarques del Sud: monòlegs, fotos, vídeos, espectacles, radionovela "La dona de l'alcalde". Fent país amb rialles intel·ligents
Apunts diaris enginyosos sobre la vida quotidiana, les lectures i els pensaments d'una xica de la Safor. Espontaneïtat i do de la improvisació, realisme biogràfic i honestedat creativa
Materials de classe i bloc de comunicació per als alumnes de català del professor i magnífic poeta Salvador Jàfer (Escola Oficial d'Idiomes de València). Lexicografia i recursos lingüístics. Molt útil per a observar l'actualització dels blogs valencians que conreen l'idioma.
Blog de Vicent Boscà, dedicat a avaluar els moviments de la poesia actual en la nostra llengua. "El blog ha estat creat per respondre a les exigències de l’assignatura de Poesia Contemporània del Màster del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana"
Web de Xavier Pons, professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València. Disponibles molts documents digitals de treballs seus: conflicte intergrupal, influència minoritària i innovació social, consum de drogues, prejudicis, conducta prosocial i altres temes d'interés en el camp de la psicologia social.
Memòria personal i instantània d'una noia que ja té una edat. Sinceritat i consciència multiplicades per mil: el dietari en català portat al grau 10 de l'empatia
Un magnífic escriptor valencià de Xàtiva exercint l'esperit crític per a dir les coses clares -- negre sobre blanc--. L'anàlisi intel·ligent i lúcida, el contrapunt informatiu
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrits a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana
Bloc amb notícies de les comarques centrals valencianes, articles d'opinió, fotografies, ressenyes de viatges, creació literària... realitzat per Ximo Corts
Amb una majoria absoluta del PP. Alcaldesa Honorífica: la Mare de Déu de les Injúries, "patrona" de la localitat. Regidors nacionalistes en l'oposició: Vicent Llobell i Cèsar Ferrando.
L'Associació d'Allotjaments Rurals de la Muntanya d'Alacant fa una magnífica oferta en cases de lloguer per a turisme d'interior als emblemàtics pobles del nord de la província d'Alacant
Lectures, articles, reflexions i assajos d'Enric Balaguer, veí del poblet de Gines: "haver crescut a la Vall de Guadalest és una experiència transcendental".
Açò és el bloc de la Colla El Pinyol de Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa). Ací tindreu informació sobre les nostres actuacions passades i futures. També trobareu "cosetes" sobre la nostra vila i entorn més pròxim. Des d'ací volem "fer poble i país".
Des de la Vila Joiosa, l'activisme i el coneixement de la Natura de la Marina Baixa: batalles legals per restaurar els drets del medi ambient i iniciatives de divulgació ecològica.
Resums de precipitacions diàries, resums mensuals i anuals dels estats climatològics, episodis de vent i ràfegues: els principals pobles de les comarques valencianes. Meteobotiga. Meteogrames. Models de predicció. Xarxa d'estacions metereològiques.
"La Veu del Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià", una web múltiple de política municipal en la que participen diverses persones amb les seues opinions i projectes: la intel·ligència col·lectiva en xarxa!
Article d'anàlisi dels origens de la repoblació mallorquina a la comarca de la Marina. Divulgat per Antoni Mas i Forners i amb la participació del filòleg Joan-Lluís Monjo, natural de Tàrbena.
Des del 107,8 FM. Disponible en directe a internet. Programació diversa, informació local, música, magazins, línia radiofònica de qualitat. Molt recomanable: "Café Montcau", coordinat per Joan Borja, divendres entre les 16:00 i les 17:00 hores.
El veritable parc temàtic natural de Callosa d'en Sarrià: fonts, cascades i tolls per a prendre el bany dins un paisatge verdíssim de geologia kàrstica
Bon Any !