empordaaccio |
dilluns, 26 de desembre de 2011 | 23:11h
jrenyer | dilluns, 26 de desembre de 2011 | 18:48h
Aqueix mateix mes, amb pocs dies de diferència, Josep Fontana i Arcadi Oliveras han fet sengles declaracions banalitzant la causa de la independència del poble català que no poden passar sense resposta.
Josep Fontana va declarar al diari Ara el proppassat 17 de desembre: "Independents de qui ?. Berlin tampoc ens ho deixaria fer". Per la seva part Arcadi Oliveras predicava des de Vilaweb el dia 15 darrer:"Amb la independència tampoc no tindríem més poder". Tot i la diferent alçada intel.lectual que separa un i altra personatge les seves paraules tenen en comú que provenen de dos homes representatius de la generació que des dels anys seixanta del segle passat ha sigut -i és encara- hegemònica ideològicament al nostre país, la del progressisme anacional català.
He mirat de sintetitzar una descripció sucinta del singular conglomerat progressista que integren els tardo-comunistes autòctons i els cristians pel socialisme nostrats en l'apunt titulat "Les arrels totalitàries del progressisme català contemporani". L'abstracció dogmàtica del ideals universals atribuits al socialisme i el cristianisme s'ha contraposat a l'aspiració concreta, real i sobretot pròpia, de la independència de la nació catalana. La prioritat atorgada a causes abstractes i alienes ha estat la coartada per encobrir l'acatament de l'ordre dominant espanyol presentat com a reformable per la via d'un federalisme d'inspiració socialista. Fracassada aquesta quimera i desarmat d'arguments el regenracionisme espanyol que ha estat estandard del progresisme local, els seus portaveus -com Fontana i Oliveras- defugen l'autocrítica dels seus postulats i opten per blamar la causa que sempre han combatut i que veuen ressorgir a l'hora del seu declivi ideològic i vital, la de la independència de Catalunya.
He mirat de sintetitzar una descripció sucinta del singular conglomerat progressista que integren els tardo-comunistes autòctons i els cristians pel socialisme nostrats en l'apunt titulat "Les arrels totalitàries del progressisme català contemporani". L'abstracció dogmàtica del ideals universals atribuits al socialisme i el cristianisme s'ha contraposat a l'aspiració concreta, real i sobretot pròpia, de la independència de la nació catalana. La prioritat atorgada a causes abstractes i alienes ha estat la coartada per encobrir l'acatament de l'ordre dominant espanyol presentat com a reformable per la via d'un federalisme d'inspiració socialista. Fracassada aquesta quimera i desarmat d'arguments el regenracionisme espanyol que ha estat estandard del progresisme local, els seus portaveus -com Fontana i Oliveras- defugen l'autocrítica dels seus postulats i opten per blamar la causa que sempre han combatut i que veuen ressorgir a l'hora del seu declivi ideològic i vital, la de la independència de Catalunya.
Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 4
-
Cert, vaig veure l'article ...smolins9 | dilluns, 26 de desembre de 2011 | 23:07hVaig veure l'article de les declaracions de l'Arcadi Oliveras i aquest senyor em va decepcionar.
Com vol defensar la Pau -en majúscules- qui no entén ni és capaç de defensar els drets de la Nació Catalana, la seva crec?
Defensar als altres sí! però? i defensar els propis?
Molts, cada vegada més catalans, defensem la Independència de la nostra nació.
Qui no és madur -lliure- no pot treballar per alliberar als altres!
i aixó val per la Nació Catalana.
Salvador Molins de Berga (CA, BIC, SI, MxI, ANC, BxI ...)
-
progre contraindepentistamanel| Adreça electrònica | dilluns, 26 de desembre de 2011 | 21:47hAquests senyors de taranná social progresista, com pretenen avançar cap a una millor justicia social si defugen la responsabilitat politica a casa seva?.
No es prou just per ells, que el poble catalá anheli la independencia per aixi acostarnos més a les millores socials per nosaltres i poder decidir també com podriam ajudar a altres pobles que ho necesitesin. Som els catalans menys capaços que els espanyols per mirar de regir el nostre desti com a poble per
nosaltres mateixos?.
Sr.Renyer...molt d´acord amb vosté...Gracies
-
ContradiccionsJordi | dilluns, 26 de desembre de 2011 | 20:14hPotser ja seria hora d'aclarir-se d'una vegada, tot aquest curiós progressisme, que està a favor de la independència d'alguns pobles com són els saharians o els palestins, mentre li neguen aquesta possibilitat al seu propi poble, siguin els catalans o els bascos.Curiosa manera d'entendre la llibertat de les persones i les nacions, que fan dubtar del seu tarannà democràtic.
Salutacions.
-
Petit exercici dialècticSaragüell | dilluns, 26 de desembre de 2011 | 20:04hSón els anacionals catalans, com vos dieu, enemics de la nació catalana? Per altra banda resulta també prou dubtós, que per la vostè també qualificada com abstracció dogmàtica, tingui per objectiu primordial contraposar-se a l'aspiració concreta , real i nostrada de la llibertat nacional catalana.
Ja sabíem que cap dels dos intel·lectuals nomenats, són estendards de l'alliberament nacional català. Això no obstant, creiem sincerament que no dona cap dret a qualificar-los d'encobridors de l'acatament de l'ordre dominant espanyol i a més a més pensem, que potser l'autèntic dogmatisme el podríem trobar a flor de pell en teories defensades a peu i a cavall per cabotes ressentits que s'han vist ara i adés, aïllats del gruix social que els envolta.
I malgrat tot i alguns , l'independentisme avança sense aturador i li cal integrar-hi primer als convençuts i autonomentats i després, conquerir voluntats avui disperses sempre amb generositat, senzillesa i mai ni de lluny amb cap mena retret ni rancúnia.
