Cal creure que Rajoy té un dilema: avançar a fons en les grans decisions i retallades exigides per l’estat de l’economia espanyola o diferir uns mesos les mesures més radicals i costoses en vots.
Un dilema no gaire diferent del que tenia, cal suposar-ho, el President de la Generalitat al gener. Les eleccions municipals eren a la cantonada i els alcaldes i alcaldables de la coalició de Govern volien no haver de patir gaire, hom creu.
Cal pensar que el senyor Arenas, el candidat del PP a la Junta d’Andalusia, haurà anat a veure a la Mare de Déu dels Desemparats per demanar-li que el senyor Rajoy s’estalviï de fer segons què. Després haurà trucat a la Moncloa.
El PP pot voler ensorrar definitivament el PSOE a Espanya guanyant a Andalusia per primer cop. La temptació és immensa i les ganes de vèncer-la escasses.
Dependrà de la conjuntura internacional i de la prima de risc espanyola. Si les mesures per salvar l’euro funcionen i el BCE no para d’inundar el mercat amb diners, Rajoy podrà passar amb unes primeres mesures que apuntin en la direcció reclamada pels mercats.
Si van maldades, Rajoy no podrà esperar a acabar d’aplicar la bateria de mesures a fons i llavors Andalusia perilla i els cinturons vermells de les grans ciutats bulliran.
L’ensenyament de Catalunya és que si les coses es fan bé i s’expliquen com es fan es pot conjuminar el que cal fer amb la millora de les expectatives electorals. També, que la línia que separa l’èxit del fracàs és molt prima.
El dilema de Rajoy està servit.
