Albert_Vila |
dissabte, 24 de desembre de 2011 | 13:42h
França ha aprovat per llei la negació del genocidi perpetrat pels turcs contra els armenis. Erdogan, primer ministre d'un país on és prohibit el contrari, s'ha afanyat a treure a França els draps bruts de la guerra d'Algèria, que no són pocs. No sembla el camí més adient per a les relacions internacionals: tots els països tenen fets de què avergonyir-se; també els catalans amb el comportament dels almogàvers a Grècia.
Aquests fets, de què està empedrada la història universal, tenen el seu lloc natural en els llibres d'història, fets com més científicament millor, i en la memòria històrica, que cal procurar que sigui el menys esbiaixada possible i d'on sigui possible pouar les glòries i els errors propis sense necessitat d'insistir massa en els greuges comesos pels altres.
Prohibir per llei una interpretació històrica és absurd; és com prohibir la negació de les lleis de Newton o de la Teoria de la Relativitat d'Einstein. I això val per a totes les interpretacions històriques, incloses les del feixisme i el nazisme. Qui vulgui rebutjar-les, ha de poder aportar proves lliurement.
En història només valen els documents (en el sentit més ampli de la paraula, des d'una punta de sílex prehistòrica fins als correus electrònics filtrats per Assange). La feina de l'historiador és agafar el cúmul de dades disponibles i elaborar una reconstrucció plausible dels fets.
Per això la història és dinàmica, no solament pel descobriment de nous documents sinó per la manera diferent d'interpretar-los.
Cap llei no hauria d'interferir en això, encara que sorgeixi de la democràtica França.
Prohibir per llei una interpretació històrica és absurd; és com prohibir la negació de les lleis de Newton o de la Teoria de la Relativitat d'Einstein. I això val per a totes les interpretacions històriques, incloses les del feixisme i el nazisme. Qui vulgui rebutjar-les, ha de poder aportar proves lliurement.
En història només valen els documents (en el sentit més ampli de la paraula, des d'una punta de sílex prehistòrica fins als correus electrònics filtrats per Assange). La feina de l'historiador és agafar el cúmul de dades disponibles i elaborar una reconstrucció plausible dels fets.
Per això la història és dinàmica, no solament pel descobriment de nous documents sinó per la manera diferent d'interpretar-los.
Cap llei no hauria d'interferir en això, encara que sorgeixi de la democràtica França.
http://www.lemonde.fr/idees/article/2011/12/22/les-lois-memorielles-ne-servent-a-rien-helas_1621554_3232.html
Ara, molt em temo, que el govern de Turquia intentarà enmerdar la troca (ja que "flotillas de la libertad", a aigües juridiscionals franceses poca cosa ténen a fer).
Atentament, i feliç dissabte