jmsansalvador |
dissabte, 24 de desembre de 2011 | 09:26h
Deu ser que ens fem grans, però és cert que en diades així enyoro els que ja no hi són i miro enrere i recordo aquell rei de cartró de can Perich que era una bústia per deixar-hi cartes adreçades a Orient. I els especials de Nadal del TBO. I el meu avi contrastant els números de loteria amb la llista de premis al diari (no ens tocava mai res!). I l’oncle d’Amèrica que venia de cent en quaranta i fumava tabac ros i em regalava un coco, i assegurava haver pres cafè a Barcelona amb el patge dels reis.
I les nadales que ens duien el sereno, l’escombriare i els repartidors de la carn. I aquelles decoracions nadalenques amb tant d’ “espumillon”, una mica kitsch, una mica enfarfegant. I les ampolles de xampany: una vegada buides, es netejaven bé i es desaven fins a l’estiu, per posar-hi conserva de tomàquet. I les imatges dels urbans de Barcelona, situats en una cruïlla i voltats d’obsequis, d’ampolles i torrons. I els torrons de Xixona, Alacant i massapà que compràvem en una parada que s’instal·lava durant unes setmanes en una escala de Santa Clara. I el capó. Quan fa que no rostim un capó?
