VilaWeb.cat

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm
 
El passeig del dissabte : la fira d'indiots
carme.laura | dissabte, 24 de desembre de 2011 | 09:41h

Caminava per la plaça d'Espanya. Manté la mateixa estructura però ha perdut la fesomia popular , és ara un espai fred, una mena de vestíbul impersonal a les fires internacionals, un gran cercle al voltant de la font escultòrica dels tres mars d'en Jujol.
La font que  a la nena li semblava gegantina quan anava amb els pares i el Santet, pels volts del dia de Nadal, a la fira dels indiots.

Al xamfrà de davant del gran bar "La pansa", on paraven els gitans d'Hostafrancs tractans de cavalls, a la vorera de la Gran Via i la Creu Coberta, els pagesos plantaven les parades amb els galls dindis lligats per una pota per tal d'evitar-ne la fugida esvalotada. Ocupaven el mateix lloc que a l'entrada de l'estiu omplien els venedors de síndries. Els indioits eren sorollosos i xerraires, si els preguntaves d'on eren, contestaven "de Vic, de Vic, de Vic" i a la pregunta malèvola "com, com moriràs?" responien entristits "Rostit, rostit, rostit"... 
Això explicava el pagès mentre intentava mercadejar amb els homes i dones que xafardejaven el ramat. 

A la nena el gall dindi li semblava un ésser exòtic, lleig, maldestre i un xic tristot per no poder desplegar una cua multicolor com la del seu parent el paó reial i a la mare li pareixia de carn eixuta. Mai no hagué a casa a l'àpat de Nadal indiot sinó pollastre farcit de prunes, albercocs secs, prunes, panses i pinyons.  

Abans que el pollastre fos a la taula, vestida amb les estovalles blanques brodades amb cadeneta, tota la casa era perfumada amb l'olor de rostit. L'olor del família, Nadal. 

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 2
Afegir-hi un comentari
  • Pollastre amb prunes i pinyons
    Maite | dissabte, 24 de desembre de 2011 | 17:06h
    El pollastre amb prunes i pinyons, és obligat; i. a més a més, és més sa. A casa també en menjàvem, però al cap d'uns anys, suposo que per les modes, tot plegat va "degenar" en un bufet d'embotis i delictessens mols sofisticats i els inevitables llagostins, i no em va agradar tant. Per Sant Esteve hi havia canelons; en tinc la recepta, però no em veuria pas amb cor de fer-los. Eren altres temps, amb moltes dones a la cuina comandades per una àvia experta i resignades a perdre moltes hores de la seva vida en tasques com a aquesta per a d'altra gent. Segur que n'hi havia alguna d'intel·ligent que hauria pogut fer d'altres coses a la vida, però ser dona en un poblet, tenia aquesta única perspectiva. Ara, el servei domètic torna a ser la solució per a moltes, cada cop més, i estic espantada per aquesta regressió tan gran. Que la nostra societat s'ha tornat una amenaça, és cosa sabuda i, com ja deus saber, s'ha constatat un rebuig i un grau fort de dissensió amb els qui manen. Ara, a més a més, no hi ha garantia que t'atenguin (al Tauli, hospital comarcal, hi ha dos anys de cúa d'espera en psiquiatria, per exemple), fins i tot els que cobren renda mínima pagaran un euro més (de primer, van intentar que la mesura os igual per a tothom, és adir que els pobres continuessin finançant els rics,  però sembla que hauran de canviar-ho per pressió popular) pagarán més per l'aigua, i pels serveis mínims, mentre han d'aguantar que no es faci res contra el frau fiscal, contra l'evasió de capitals (al diari han sortit, confirmats pel jutge, algunes de les persones que ocupen els llocs més alts: sé perfectament de què parlo no se'm pot acusar de calumnia -cosa que, d'altra banda no faria mai- perquè ho ha dit el jutge). 
        REcordem-nos de portat tots alguna cosa al banc d'aliments i tinguem, si més no, la festa en pau.
      Bon Nadal!

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031